1 La certesa d'atrapar-lo és il·lusòria,

només de veure'l, ja et desmaies.

2 Ningú no gosaria provocar-lo!

Per tant, qui s'arriscaria a fer-me front?

3 ¿Qui m'ha deixat res, que jo li ho hagi de tornar?

Sota la capa del cel, tot és meu.

4 Contempla encara el cocodril,

fixa't en els seus membres,

el seu vigor i la seva àgil construcció.

5 ¿Qui ha obert pel ventre el seu vestit?

¿Qui penetra la seva doble cuirassa?

6 ¿Qui força els batents del seu musell,

encerclats de dents terribles?

7 La seva esquena són fileres d'escuts,

engalzats i segellats,

8 tan compactes l'un amb l'altre

que ni l'aire no hi passaria.

9 S'ajusten tots entre ells,

formen un bloc sense esquerdes.

10 Els seus esternuts són cascades lluminoses,

els seus ulls, pupil·les de l'aurora;

11 del seu musell en surten flamarades,

en brollen espurnes de foc.

12 Pels narius escup una fumada,

com l'olla que arrenca el bull.

13 El seu alè encén les brases,

surt foc del seu musell.

14 En el coll hi té la força,

i davant d'ell, l'esglai tremola.

15 Té la carn del cos espessa,

adherida a l'os, inamovible.

16 El seu cor és dur com la roca,

com la mola de sota en un molí.

17 Quan s'aixeca, els déus s'espanten;

reculen esgarrifats.

18 Contra ell no hi valen espases,

ni dards, ni fletxes, ni llances.

19 Per a ell, el ferro és palla,

i el bronze, fusta podrida.

20 No el fan fugir els trets de l'arc,

per a ell són com pallús les pedres de la fona.

21 La maça li sembla un bri

i se'n riu quan brunz la javelina.

22 Amb puntes de test al ventre,

ell solca el fang com el trill.

23 Fa bullir el gorg com una olla,

el mar, com un calder d'aromes.

24 Al seu darrere deixa un solc lluminós,

una cabellera blanca enmig de l'oceà.

25 No té parió sobre la terra,

jo l'he fet el més intrèpid.

26 Planta cara a tots els arrogants,

és el rei dels animals ferotges.