|
Joel
Títol
1
1 Paraula del Senyor comunicada a Joel, fill de Petuel.
Plagues i secada
2 Escolteu-me, ancians,
estigueu atents,
habitants del país!
¿S'havia vist mai res de semblant
al vostre temps,
o bé en temps dels vostres pares?
3 Conteu-ho als vostres fills;
que ells ho contin també als seus,
i aquests, als qui vindran.
4 El que deixa la llagosta,
ho devora el saltamartí;
el que el saltamartí deixa,
ho devora la saltarel·la;
el que la saltarel·la deixa,
ho devora el llagost.
5 Desvetlleu-vos, embriacs, i ploreu;
planyeu-vos, bevedors,
perquè el vi, ni el tastareu.
6 Un exèrcit potent, innombrable,
ha envaït el meu país.
Té queixals de lleó, ullals de lleona.
7 M'ha deixat la vinya desolada,
les figueres, destrossades:
n'ha rosegat l'escorça,
les ha pelades,
ha deixat blanc el ramatge.
8 Planyeu-vos com la noia
vestida de dol
pel marit mort en plena joventut.
9 Ploren els sacerdots,
servidors del Senyor:
s'han acabat les libacions de vi
i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor.
10 Estan assolats els camps,
endolades les terres:
el blat no ha granat,
s'ha pansit el raïm,
s'han assecat les olives.
11 Desconsoleu-vos, pagesos;
ploreu, vinyaters.
No hi ha ordi ni blat,
la collita s'ha perdut.
12 S'han assecat els ceps,
s'han esfullat les figueres.
Magraners, palmeres i pomers,
tots els fruiters són secs.
S'ha fos l'alegria de la gent.
Invitació a pregar i a dejunar
13 Sacerdots, vestiu-vos de dol i ploreu;
planyeu-vos, servidors de l'altar;
dormiu vestits amb roba de sac,
servidors del meu Déu.
S'han estroncat les libacions de vi
i les ofrenes de farina
en el temple del Senyor.
14 Proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
reuniu els notables
i tots els habitants del país
al temple del Senyor, el vostre Déu,
per invocar el Senyor.
Plany del profeta davant el dia del Senyor
15 Ai, aquell dia!
Ja és a prop el dia del Senyor,
serà devastador el Totpoderós.
16 Hem vist com s'acabava l'aliment,
com cessaven les festes
a la casa del nostre Déu.
17 La llavor s'ha assecat
sota els terrossos,
són buides les sitges,
s'esfondren els graners,
el blat ni ha despuntat.
18 Com gemega el bestiar!
Les vaques van perdudes
perquè no troben pastura;
fins i tot les ovelles s'esgarrien.
19 A tu clamo, Senyor:
el foc de la secada
ha devorat l'estepa,
les flames han engolit
els arbres dels conreus.
20 T'invoquen fins i tot
els animals feréstecs,
perquè s'han eixugat els rierols
i el foc ha devorat
l'herbei de l'estepa.
|
