|
Enmig del plany, una esperança
Àlef
3
1 Sóc l'home que ha tastat el desastre
sota el cop furiós del Senyor.
2 Em fa caminar i m'arrossega
per llocs de foscor, sense llum.
3 Gira tot el dia contra mi,
un cop i un altre, la seva mà.
Bet
4 Tinc la carn i la pell eixarreïdes,
ha esmicolat tots els meus ossos.
5 M'estreny i m'envolta
de turments i d'amargor.
6 M'ha confinat al país de les tenebres
igual que els morts de temps immemorial.
Guímel
7 M'ha reclòs darrere un mur; no en podré sortir.
Com em pesen les cadenes!
8 Fins si clamo i crido auxili,
ell ofega la meva pregària.
9 M'ha barrat els camins amb carreus,
m'ha amagat la bona ruta.
Dàlet
10 És com un ós que m'espia,
com un lleó a l'aguait!
11 Ha sembrat d'esbarzers els camins,
m'ha deixat sense alè, esgarrinxat.
12 Tensa l'arc mentre em crida: «No et moguis!»
Sóc el blanc dels seus dards.
He
13 Enfonsa en els meus ronyons
les seves sagetes.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,
el tema de les seves sàtires.
15 M'atipa de plantes amargues,
m'embriaga d'absenta.
Vau
16 Em fa mastegar rocs, m'esdenta.
M'ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m'has fet orfe de pau,
he oblidat el benestar.
18 M'he dit: «No tinc futur
ni esperança en el Senyor.»
Zain
19 Recordar l'abandó i la misèria
és per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,
i em replego dintre meu.
21 Però vull recordar això
que em dóna nova esperança:
Het
22 Encara som vius per l'amor del Senyor,
la seva misericòrdia no s'esgota.
23 La renoves cada dia.
Oh, quina fidelitat!
24 M'he dit: «El Senyor és la meva heretat.»
Per això confio en ell.
Tet
25 El Senyor és bo per al qui en ell espera,
per als qui el cerquen de cor.
26 És bo d'esperar en silenci
la salvació del Senyor.
27 És bo que l'home carregui el seu jou
quan encara és jove.
Iod
28 Que resti tot sol en silenci.
Quan el Senyor el corregeix,
29 que enfonsi el rostre a la pols:
potser hi haurà encara esperança.
30 Que pari la galta al qui li pega
i aguanti l'oprobi.
Caf
31 El Senyor no abandona
per sempre més.
32 Fa sofrir, però també es compadeix
pel seu gran amor.
33 El seu cor no pretén d'afligir
ni vol que els homes sofreixin.
Làmed
34 Quan tots els captius del país
són esclafats i oprimits,
35 quan són violats drets humans
a la presència de l'Altíssim,
36 quan es comet injustícia en un plet,
el Senyor no ho veu?
Mem
37 Qui parla, i allò que diu es compleix?
Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
38 No vénen potser de l'Altíssim
goig i desgràcia?
39 Si encara viu l'home, de què s'ha de plànyer?
Pot culpar un altre dels propis mancaments?
Nun
40 Mirem quins camins hem seguit.
Revisem-los, tornem al Senyor.
41 Amb el cor a les mans, supliquem
al Déu que és al cel:
42 «Som infidels i ens hem revoltat,
i tu no ens perdones.
Sàmec
43 »T'amagues darrere la fúria
per tal d'encalçar-nos.
Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
44 Amagat en els núvols,
ignores la nostra pregària.
45 Has fet de nosaltres deixalla,
rebuig entre els pobles.»
Pe
46 Tots aquells qui ens volen mal
es riuen de nosaltres.
47 Terror i basarda és el nostre destí,
derrota i ruïna.
48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls
per la desfeta del meu poble.
Ain
49 Els meus ulls no paren de plorar,
no poden estar-se'n,
50 fins que el Senyor, des del cel,
s'inclini i ho vegi.
51 Em moro de dolor quan contemplo
les filles de la meva ciutat.
Sade
52 Sense motiu, els enemics
em volen caçar com un ocell.
53 Porten la meva vida al silenci del sepulcre,
a sobre em posen una llosa.
54 Em passa la riuada pel damunt
i exclamo: «Estic perdut!»
Cof
55 T'he cridat pel teu nom, oh Senyor,
des de la fossa profunda.
56 Has sentit el meu clam.
Escolta el meu crit d'auxili!
57 Quan et cridava, t'has acostat
i m'has dit: «No tinguis por!»
Reix
58 Has pledejat a favor meu,
has rescatat la meva vida.
59 Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:
defensa el meu dret!
60 Mira com volen venjar-se,
maquinen complots contra mi.
Xin
61 Has sentit, oh Senyor, els seus insults
i totes les seves conxorxes.
62 Tot el dia murmuren contra mi
els meus adversaris.
63 Mira com, a tort i a dret,
sóc tema de les seves sàtires.
Tau
64 Retorna'ls en paga, Senyor,
tot allò que m'han fet.
65 Dóna'ls un cor ofuscat:
maleeix-los així!
66 Que el teu enuig, Senyor, els empaiti
i els esborri de sota el teu cel.
|
