|
Lamentació sobre la corrupció del poble
7
1 Pobre de mi!
Sóc com qui espigola
després de la sega
o com qui esgotima
després de la verema.
No veig cap raïm per a menjar
ni la figa primerenca
que cerco amb delit.
2 L'home fidel ha desaparegut
del país,
no hi ha ni un sol just entre els homes.
Tots estan a l'aguait per vessar sang,
es posen paranys els uns als altres.
3 Tenen les mans bones per a fer mal:
els governants
posen condicions per a obrar bé,
els jutges exigeixen una paga,
els poderosos parlen
de les seves cobejances
i ordeixen com dur-les a terme.
4 El millor d'ells
s'assembla a les ortigues,
el més just és pitjor
que una tanca d'espines.
Arriba el dia de passar comptes,
el dia que els teus sentinelles
anunciaven:
ara és l'hora que quedaran confosos.
5 No confieu en els companys
ni us refieu dels amics;
guarda't d'obrir la boca
davant la dona
que dorm als teus braços.
6 Perquè el fill insultarà el pare,
la filla es rebel·larà contra la mare,
i la nora, contra la sogra:
els enemics de cadascú
seran la gent de casa seva.
7 Però jo tinc els ulls posats
en el Senyor,
espero en el Déu que em salva:
el meu Déu m'escoltarà.
Esperances
8 No t'alegris dels meus mals,
nació enemiga;
si he caigut, m'aixecaré,
si em trobo en la foscor,
el Senyor serà la meva llum.
9 Jo, que he pecat contra el Senyor,
he de suportar el seu enuig,
fins que defensarà la meva causa
i em farà justícia.
Ell em farà sortir a la llum,
i jo contemplaré la seva salvació.
10 Quan la meva enemiga ho veurà,
es cobrirà de vergonya,
ella que em deia:
«On és el Senyor, el teu Déu?»
Ara els meus propis ulls la veuran:
serà trepitjada
com el fang dels carrers.
11 Arriba el dia
de reconstruir els teus murs
i d'eixamplar les teves fronteres.
12 Aquell dia vindran cap a tu
des d'Assíria
i des de les ciutats d'Egipte,
des d'Egipte fins al riu Eufrates,
de mar a mar
i de muntanya a muntanya.
13 En canvi, les terres estrangeres
seran un desert
per culpa dels seus habitants,
en paga de les seves obres.
Pregària de petició i de reconeixement
14 Amb la teva vara, Senyor,
pastura el teu poble,
el ramat que és la teva heretat,
que viu solitari,
com una garriga enmig de jardins.
Que pasturi com en temps antic
a Basan i a Galaad!
15 Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir
del país d'Egipte,
jo faré veure meravelles als egipcis.»
16 Ho veuran les nacions,
i quedaran avergonyides
del poder que es pensaven tenir;
amb la mà es taparan la boca,
les seves orelles quedaran eixordades.
17 Lleparan la pols com les serps,
com els rèptils
que s'arrosseguen per terra.
Sortiran tremoloses
dels seus amagatalls,
esglaiades davant el Senyor,
el nostre Déu:
totes et temeran!
18 Quin déu es pot comparar amb tu,
tu que perdones les culpes
i passes per alt les infidelitats
de la resta del teu poble,
de la teva heretat?
No mantens per sempre l'enuig:
tu et complaus a estimar.
19 De nou et compadiràs de nosaltres:
trepitjaràs les nostres culpes
i llançaràs al fons del mar
tots els nostres pecats.
20 Seràs fidel amb els de Jacob
i misericordiós amb els d'Abraham,
tal com vas jurar als nostres pares
des dels temps antics.
|
