1 «Després de tot això ens vam comprometre amb un pacte i el posàrem per escrit. En el document segellat figuren els noms dels nostres caps, els nostres levites i els nostres sacerdots.

2 »Van ratificar el document, en primer lloc, el governador Nehemies, fill d'Hacalià, i Sidquià.

3 »A continuació, Seraià, Azarià, Irmeià, 4 Paixhur, Amarià, Malquià, 5 Hatuix, Xebanià, Mal·luc, 6 Harim, Meremot, Obadià, 7 Daniel, Guinneton, Baruc, 8 Meixul·lam, Abià, Miamín, 9 Maazià, Bilgà i Xemaià. Aquests són els sacerdots.

10 »Després, els levites Jeixua, fill d'Azanià, Binnui, dels fills d'Henadad, i Cadmiel, 11 i els altres levites, germans seus: Xebanià, Odià, Quelità, Pelaià, Hanan, 12 Micà, Rehob, Haixabià, 13 Zacur, Xerebià, Xebanià, 14 Odià, Baní i Beninu.

15 »Finalment, els caps del poble: Paroix, Pahat-Moab, Elam, Zatú, Baní, 16 Bunní, Azgad, Bebai, 17 Adonià, Bigvai, Adín, 18 Ater, Hizquià, Azur, 19 Odià, Haixum, Bessai, 20 Harif, Anatot, Nebai, 21 Magpiaix, Meixul·lam, Hezir, 22 Meixezabel, Sadoc, Jadua, 23 Pelatià, Hanan, Anaià, 24 Oixea, Hananià, Haixub, 25 Loheix, Pilhà, Xobec, 26 Rehum, Haixabnà, Maasseià, 27 Ahià, Hanan, Anan, 28 Mal·luc, Harim i Baanà.

29 »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s'havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. 30 Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.

31 »Vam prometre, doncs, que no donaríem per mullers les nostres filles a la gent dels pobles estrangers que vivien al país, i que tampoc no prendríem per als nostres fills les seves filles; 32 també vam prometre que, si en dissabte o en qualsevol altre dia sant, aquesta gent ens venia a vendre cereals o altres mercaderies, no els en compraríem, i que cada set anys deixaríem reposar la terra i condonaríem tots els deutes.

33 »També ens vam imposar l'obligació de donar cada any una moneda de plata per al culte del temple del nostre Déu, 34 és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l'ofrena i l'holocaust perpetus, per als sacrificis que s'ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d'expiació pels pecats d'Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.

35 »Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l'any en què ens comprometíem a portar l'ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l'altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei.

36 »Igualment ens vam comprometre a portar cada any al temple del Senyor els primers productes de la nostra terra i els primers fruits dels nostres arbres. 37 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu. 38 I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l'oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus. 39 Un sacerdot, descendent d'Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor. 40 És en aquestes estances on els israelites i els levites han de dipositar les ofrenes de blat, de vi novell i d'oli; també és en aquest lloc on es guarden els objectes del santuari i on s'estan els sacerdots de servei, els porters i els cantors. D'aquesta manera ens vam comprometre a no abandonar mai el temple del nostre Déu.»