Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Nombres 11

Nombres :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

Incendi al campament
11
El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s'abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar. Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi»), perquè allí el Senyor va incendiar el campament.
Queixes del poble pel mannà
La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»
El mannà era semblant a les llavors de coriandre i tenia l'aspecte de la resina de bdel·li. El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coïen a l'olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli. A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannà.
Moisès es queixa al Senyor
10 Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l'entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà 11 i digué al Senyor:
--Jo sóc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble? 12 Que potser sóc jo qui l'he concebut o l'he infantat, perquè em diguis: "Porta'l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares"? 13 D'on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li'n doni per menjar? 14 Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. 15 Si m'has de tractar d'aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.
16 El Senyor respongué a Moisès:
--Reuneix-me setanta homes dels ancians d'Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta'ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. 17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l'esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l'hauràs de portar tu tot sol. 18 I al poble, digues-li: "Purifiqueu-vos per a demà, i així demà podreu menjar carn. El Senyor ha sentit que us planyíeu dient: ‘Qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte!’ Doncs bé, ell us donarà carn i en menjareu. 19 No un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, 20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i l'arribeu a avorrir, de fàstic que us farà. Això us passarà perquè heu menyspreat el Senyor, que és enmig vostre, i us heu planyut davant d'ell dient: ‘Per què vam sortir d'Egipte?’"
21 Moisès va replicar:
--Jo em trobo enmig d'un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes? 22 Ni degollant ramats sencers de vaques i d'ovelles no en tindrien prou; ni pescant tots el peixos del mar no els bastaria.
23 El Senyor contestà a Moisès:
--¿Tu creus que la mà del Senyor és incapaç de fer-ho? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.
El Senyor dóna l'esperit de profecia als setanta ancians
24 Moisès sortí a comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Després va reunir setanta homes d'entre els ancians del poble entorn de la tenda. 25 El Senyor va baixar enmig d'un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l'esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més.
L'esperit de profecia en el campament
26 Entre els ancians inscrits, n'hi hagué dos que no van anar a la tenda, sinó que es quedaren al campament. L'un es deia Eldad i l'altre Medad. Però l'esperit també va reposar damunt d'ells, i dins el campament mateix es posaren a parlar com els profetes. 27 Un jove corregué a comunicar-ho a Moisès:
--Eldad i Medad parlen en el campament com els profetes.
28 Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, va exclamar:
--Senyor meu, Moisès, no ho permetis!
29 Moisès li respongué:
--Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!
30 Després Moisès i els ancians d'Israel es van retirar al campament.
Les guatlles
31 Llavors el Senyor va aixecar un vent de la mar, que portà guatlles i les va fer caure sobre el campament i per tot el seu voltant en una extensió d'una jornada de camí i en un gruix d'un metre. 32 El poble va passar arreplegant guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l'endemà. El qui menys, n'arreplegà deu sacs; després les estengueren a assecar entorn del campament. 33 Encara tenien la carn entre les dents, sense haver començat a mastegar-la, que el Senyor va mostrar la seva indignació contra el poble i el colpí amb una gran mortaldat. 34 Per això van donar a aquell lloc el nom de Quibrot-Ataavà (que vol dir «sepulcres del desig»), perquè allí van enterrar els qui havien desitjat més menjar.
35 Des d'allí els israelites es van posar en camí cap a Hasserot i s'hi van quedar.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020