1 El Senyor va parlar encara a Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Li digué:

2 --Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. 3 Així els levites tindran poblacions on podran viure i disposaran de pasturatges per al bestiar, els ramats i els altres animals que tinguin. 4 Els pasturatges que donareu als levites s'estendran des de la part exterior dels murs de la ciutat fins a una distància de cinc-cents metres tot al voltant. 5 Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l'est, al sud, a l'oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats.

6 »Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats. 7 En total, donareu als levites quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. 8 Preneu-les de l'heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l'heretat que hagi rebut.

9 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

10 --Comunica això als israelites: "Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan, 11 escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament. 12 Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat. 13 Designeu sis ciutats de refugi: 14 tres a l'est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi. 15 Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s'hi podrà refugiar.

16 »Però si l'ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.

17 »Si l'ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.

18 »Si l'ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. 19 El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.

20 »Si l'ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d'amagat, 21 o si, per enemistat, l'ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l'assassí, el matarà.

22 »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció, 23 o bé que, sense veure'l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l'hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal. 24 La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies. 25 Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s'havia acollit, i ell s'hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l'oli sant.

26 »Però si aquell home s'arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi 27 i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort, 28 perquè l'homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat.

29 »Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu.

30 »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d'un testimoni. La declaració d'un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort. 31 No accepteu cap indemnització per salvar la vida d'un homicida culpable d'assassinat. Aquest home ha de morir. 32 Tampoc no heu d'acceptar cap indemnització del qui s'ha acollit en una ciutat de refugi, perquè pugui tornar a viure a la seva terra abans que mori el gran sacerdot. 33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l'ha vessada. 34 No heu de consentir res que faci impur el país on habitareu i enmig del qual jo residiré. Perquè jo, el Senyor, resideixo entre els israelites."