|
El rei i l'ídol, anorreats
10
1 Israel era un cep fecund
que donava molt de fruit.
Com més abundaven els seus raïms,
més altars es construïa;
com més fèrtil era el país,
més pilars sagrats aixecava.
2 Tenen el cor esmunyedís
i ara ho pagaran:
el Senyor derrocarà els seus altars
i els arrasarà els pilars sagrats.
3 Ara diran: «No tenim rei
perquè no hem reverenciat el Senyor.
I, a més, un rei, de què ens serviria?»
4 Parlen només per parlar
i juren en fals quan pacten aliances.
El dret creix, com planta verinosa,
en els solcs del meu camp.
5 Els habitants de Samaria
temen pel vedellot de Betaven.
El poble i els falsos sacerdots
estan de dol per ell:
ell, que és la seva alegria gloriosa,
és a punt de ser deportat!
6 El vedellot serà endut a Assíria
com a regal per al Gran Rei.
Efraïm queda confós,
Israel s'avergonyeix
de les seves intrigues.
7 Samaria i el seu rei desapareixen,
com un branquilló
que l'aigua s'emporta.
8 Són destruïts
els recintes sagrats d'Aven,
que eren el pecat d'Israel.
Creixeran cards i espines
sobre els seus altars.
Llavors diran a les muntanyes:
«Cobriu-nos!»,
i als turons:
«Caieu damunt nostre!»
Israel recollirà el que ha sembrat
9 Diu el Senyor:
«El poble d'Israel ha pecat
des dels temps de Guibà
i així han continuat.
¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà
els fills d'aquells malvats?
10 Estic decidit a castigar-los:
els pobles s'uniran contra ells,
que ja estan enjovats
per a llaurar el seu doble solc.
11 »Efraïm era una vedella
ben acostumada,
que de bona gana batia el blat;
però li vaig posar un jou
al seu coll fornit:
vaig enganxar Efraïm al jou,
Judà va llaurar
i Jacob va esterrossar el seu camp.
12 Vaig dir: "Sembreu-vos
llavor de justícia,
colliu fruits de bondat;
llaureu-vos un camp nou.
Ara és el moment
de cercar-me a mi, el Senyor,
fins que jo vingui i escampi
la salvació damunt vostre."
13 Però vosaltres heu conreat injustícies,
heu collit maldats,
heu menjat fruits dolents.
»Tu, Israel, has confiat
en les teves maquinacions
i en la multitud dels teus valents.
14 Però s'alçarà un avalot
dins el teu poble,
i les teves places fortes
seran totes devastades,
com Xalman va devastar Betarbel,
la ciutat-mare
esclafada amb els seus fills.
15 Betel us ha dut tot això,
ja que heu comès sovint el mal.
A l'alba hi haurà la fi
del rei d'Israel.»
|
