|
La fi del poble infidel al Senyor
13
1 Quan Efraïm parlava,
tremolava tothom,
era important entre les tribus d'Israel
però ara ha mort,
culpable d'adorar Baal.
2 Ara els d'Efraïm continuen pecant:
amb la seva plata i les seves arts
s'han fet ídols de fosa,
que no són més que obra d'artesans.
D'ells es pot dir:
«Els qui ofereixen sacrificis
són homes,
però fan petons a vedells.»
3 Per això seran
com la boira del matí,
com la rosada que aviat desapareix,
com la palla escampada pel vent,
com el fum que surt pel forat.
4 Diu el Senyor:
«Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu
des que éreu a Egipte.
No coneixes cap Déu fora de mi,
no hi ha cap salvador sinó jo.
5 Jo et vaig conèixer al desert,
en una terra resseca.
6 »Així que els vaig alimentar,
van saciar-se;
però, un cop satisfets,
van enorgullir-se i m'oblidaren.
7 Per això jo m'he tornat per a ells
com un lleó,
com un lleopard
estic a l'aguait vora el camí.
8 Els ataco com una óssa
a qui han robat la cria,
els destrosso el pit
que tanca el cor,
els devoro com una lleona
allà mateix.
Els animals ferotges els destrossaran.
9 »Això t'ha perdut, Israel.
T'has girat contra mi,
que era la teva ajuda.
10 On és ara el teu rei,
el qui t'havia de salvar
a tu i les teves poblacions?
On són els teus jutges, a qui vas dir:
"Doneu-me un rei i una cort"?
11 Jo mateix, a contracor,
et vaig donar un rei,
i ara, indignat, te l'he pres.
12 »Tinc lligades les culpes
dels d'Efraïm,
els seus pecats són ben guardats.
13 Quan vénen els dolors de part,
ell és com un fill insensat
que, arribada l'hora,
no vol sortir
de les entranyes de la mare.
14 ¿I jo els hauré de rescatar
del país dels morts?
¿Hauré d'alliberar-los de la mort?
Oh mort, on són els teus desastres?
On tens el fibló, país dels morts?
Els meus ulls es tanquen a la pietat!
15 I encara que Efraïm florís
entre els seus germans,
vindrà un vent xardorós,
un vent del Senyor
que pujarà del desert:
assecarà les deus
i eixugarà les fonts;
l'enemic pillarà els tresors,
tots els objectes preciosos.
|
