1 Val més pa sec menjat en pau

que grans festins de gent barallada.

2 Un servent capaç domina el fill indigne

i tindrà part en l'herència amb els altres germans.

3 El gresol prova la plata, i la fornal, l'or,

però els cors els prova el Senyor.

4 El malvat para l'orella a les malediccions,

el falsari està atent a la llengua malèfica.

5 Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador,

serà castigat qui s'alegra d'una desgràcia.

6 Els néts són la corona dels avis,

els pares són l'orgull dels fills.

7 No escau al neci de parlar amb distinció,

ni a l'home distingit de parlar amb engany.

8 Per a alguns, el suborn és un talismà

que els dóna el triomf arreu on van.

9 Qui vol amistat oblida les ofenses,

perd l'amic el qui les retreu.

10 Fa més cas d'un sol avís l'assenyat

que no l'estúpid de cent vergassades.

11 El rebel trama revoltes:

li enviaran un botxí cruel.

12 Val més topar amb una óssa separada de la cria

que no pas amb un neci en ple deliri.

13 El qui torna mal per bé

té per sempre el mal a casa.

14 Començar un plet és aviar l'aigua:

abans d'embolicar-t'hi, retira't.

15 Absoldre el culpable i condemnar l'innocent:

el Senyor detesta una cosa i l'altra.

16 De què li serviran, al neci, els diners?

Un cap buit, adquirirà la saviesa?

17 L'amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.

18 És un insensat qui encaixa la mà

i es compromet a avalar el seu proïsme.

19 Qui estima la rebel·lió és amant de baralles,

qui fanfarroneja es busca la ruïna.

20 L'home tortuós no trobarà la felicitat,

caurà en la desgràcia el de llengua fingida.

21 Qui engendra un estúpid ja té prou pena,

no tindrà joia el pare d'un neci.

22 L'home joiós et fa posar bo,

l'home amargat et resseca els ossos.

23 El malvat rep suborns secretament:

provarà de violentar el curs de la justícia.

24 L'intel·ligent no perd de vista la saviesa,

els ulls del neci vagaregen arreu.

25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares,

és l'aflicció dels qui l'han engendrat.

26 No és just de multar l'innocent

ni de fer assotar la gent generosa.

27 L'entenimentat parla poc,

l'intel·ligent conserva la calma.

28 Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.