|
Proverbis
Pròleg
1
1 Proverbis de Salomó, fill de David i rei d'Israel.
2 Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,
fer comprendre sentències intel·ligents,
3 procurar una formació completa
que porti a ser just, recte i honrat.
4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,
als joves, coneixement i prudència;
5 el savi que els escolti augmentarà el saber,
l'home instruït hi trobarà el camí.
6 Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants,
sentències dels mestres i enigmes.
7 Venerar el Senyor és primícia de coneixement,
només els insensats rebutgen saviesa i formació.
Saviesa i niciesa (1,8-9,18)
Alerta contra les insídies dels malvats
8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare,
no rebutgis la instrucció de la mare:
9 com una diadema t'adornaran el front,
t'engalanaran com els collarets.
10 Fill meu, no et deixis ensarronar
per gent sense escrúpols
11 que et diuen: «Vine amb nosaltres
i posem-nos a l'aguait per vessar sang;
sense més ni més, parem trampes a l'home bo.
12 Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu;
per bo que sigui, llancem-lo a la fossa.
13 Aconseguirem tota mena de riqueses,
ens farcirem la casa de rapinya.
14 Compartiràs la nostra sort,
farem bossa comuna!»
15 Fill meu, no vagis amb ells,
no segueixis les seves petjades:
16 només corren cap al mal,
s'apressen a vessar sang.
17 Cap ocell no cau al filat
si abans l'ha vist parar;
18 ells, en canvi, cauen en el propi filat,
atempten contra ells mateixos.
19 Així acaben tots els lladregots:
el mateix robatori els roba la vida.
Crida de la Saviesa
20 La Saviesa fa una crida pels carrers,
per les places aixeca la veu,
21 fa un pregó pels indrets més bulliciosos,
a l'entrada de la ciutat proclama:
22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorància,
els insolents allargareu la insolència,
els beneits refusareu el coneixement?
23 Feu cas de la meva exhortació:
vull escampar el meu esperit damunt vostre
i fer-vos entendre les meves paraules.
24 Jo cridava i heu fet el sord,
estenia la mà i no heu parat atenció:
25 tant se us en dóna, dels meus consells,
i no feu cas de la meva exhortació.
26 Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà,
jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic.
27 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal,
quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta
i l'angoixa i l'aflicció us caiguin al damunt,
28 em cridareu i no respondré,
em cercareu i no em trobareu.
29 »Com que menyspreaven el coneixement
quan refusaven de venerar el Senyor,
30 com que tant se'ls en donava dels meus consells
i feien el sord a les meves exhortacions,
31 menjaran el fruit amarg del seu obrar,
s'afartaran dels propis consells.
32 L'obstinació acaba matant els inexperts,
la indolència destrueix els estúpids;
33 però el qui m'escolta viurà segur,
en pau i sense por de cap mal.»
|
