|
7
1 Fill meu, observa el que et dic,
guarda com un tresor els meus preceptes;
2 viuràs si els compleixes,
si els guardes com la nineta dels ulls;
3 lliga-te'ls als dits,
grava-te'ls al cor.
4 Considera la saviesa germana teva,
tingues la intel·ligència per parenta:
5 et guardarà de la dona seductora,
de la dona d'altri que mareja amb afalacs.
La dona seductora i els seus enganys
6 De la finestra de casa estant,
mirant jo darrere la reixa,
7 vaig veure, entre jovenalla inexperta,
un barbamec mancat de senderi.
8 Travessava el carrer, a prop de la cantonada,
i de dret enfilava la casa d'una dona.
9 Era hora foscant, quan mor el dia
i davallen nit i tenebra.
10 Veig que la dona va a trobar-lo,
amb parament de prostituta i l'engany al cor;
11 és una dona bulliciosa i insolent,
que mai no para a casa:
12 ara a la plaça, ara al carrer,
a cada cantonada està a l'aguait.
13 Abraça el jove, el besa
i li diu, descarada:
14 «Tinc a punt un àpat sagrat:
avui he complert una prometença;
15 per això t'he sortit al pas,
et volia conèixer i finalment ara et trobo.
16 He guarnit el divan amb robes boniques,
amb teles fines i virolades d'Egipte;
17 he perfumat el llit amb mirra,
amb àloe i cinnamom.
18 Vine, fem l'amor fins al matí,
embriaguem-nos de carícies;
19 el meu home no és a casa,
és lluny, ha sortit de viatge;
20 s'ha endut la bossa dels diners
i no torna fins a mitjan mes.»
21 A força d'afalacs se'l guanya,
el conquista amb paraules seductores:
22 d'una revolada, ell se'n va darrere d'ella,
com un bou portat a l'escorxador,
com un cérvol atrapat a la trampa
23 mentre espera el dard que el remati,
com l'ocell que va de cap al filat
sense saber que s'hi juga la vida.
24 I ara, fills meus, escolteu-me,
estigueu atents a les meves paraules:
25 no us perdeu darrere d'ella,
no us extravieu pels seus camins;
26 són innombrables els qui ha fet caure,
les seves víctimes no es poden comptar.
27 La seva casa encamina al sepulcre,
porta de dret al domini de la mort.
|
