1 ¿No sentiu com crida la Saviesa,

com aixeca la veu la intel·ligència?

2 Dalt les altures, dominant la ruta,

a la cruïlla dels camins, es planta;

3 vora les portes d'accés a la ciutat,

a les seves entrades, proclama:

4 «Us crido a tots vosaltres,

la meva veu s'adreça a tothom.

5 Inexperts, adquiriu sagacitat;

adquiriu seny, els qui sou insensats.

6 Escolteu, que el meu parlar és franc

i sincera la meva paraula:

7 assaboreixo la veritat,

i la maldat em fa fàstic.

8 No dic sinó paraules honestes:

no amaguen res de pèrfid ni de fals;

9 les troba clares qui les vol comprendre,

qui posseeix el coneixement les troba justes.

10 Accepteu la meva formació, i no pas plata,

el coneixement abans que l'or més preciós,

11 perquè la saviesa val més que els corals,

cap pedra preciosa no s'hi pot comparar.

12 »Jo, la Saviesa, visc amb la sagacitat,

conec la perspicàcia.

13 Qui venera el Senyor odia el mal.

Orgull, arrogància, mal comportament

i falsedat, són coses que detesto.

14 Jo aconsello amb competència,

posseeixo intel·ligència i força.

15 Gràcies a mi els reis regnen

i els sobirans promulguen lleis justes;

16 gràcies a mi governen els governants

i els magistrats jutgen amb justícia.

17 Jo estimo els qui m'estimen;

els qui per mi es deleixen, em troben.

18 Porto amb mi la riquesa i la glòria,

fortuna sòlida i prosperitat;

19 el meu fruit és millor que l'or més fi,

sóc més profitosa que la plata de llei;

20 jo camino amb qui practica la justícia,

amb qui segueix camins dreturers.

21 Procuro patrimoni als qui m'estimen,

els omplo de tresors.

22 »El Senyor em posseïa al començament,

abans de les seves obres, des de sempre.

23 Em va formar a l'inici del temps,

des de l'origen, des del primer moment de la terra.

24 Em va infantar quan els oceans no existien

ni brollaven les fonts d'aigua viva.

25 Abans que s'assentessin les muntanyes,

abans dels turons, ja m'havia infantat,

26 quan encara no havia fet l'amplària de la terra,

el primer grapat de fang dels continents.

27 Jo hi era quan desplegava la volta del cel

i marcava un horitzó a l'oceà;

28 quan a dalt penjava els núvols

i contenia les aigües abismals;

29 quan imposava un límit a la mar

que les aigües no han de traspassar,

i quan senyalava els fonaments de la terra.

30 Jo era al seu costat com un mestre d'obres

i feia les seves delícies cada dia,

jugant davant d'ell sense parar.

31 Jugava per la terra que ell havia creat,

i m'era deliciosa la companyia dels homes.

32 »Escolteu-me, doncs, fills:

feliços els qui segueixen els meus camins!

33 Accepteu de formar-vos i posareu seny;

no ho refuséssiu pas.

34 Feliç l'home que m'escolta,

que vetlla cada dia al meu portal

vigilant el llindar de casa meva!

35 Qui em troba, troba la vida,

i el Senyor li concedeix el seu favor,

36 però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix.

Els qui m'odien, estimen la mort.»