Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Romans 10

Romans :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

10
Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d'una manera mal entesa; desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre's a la justícia salvadora de Déu. Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu.
Un mateix Senyor per a jueus i pagans
Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. Però de la justícia que ve per la fe, diu l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar Crist ? O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist d'entre els morts ? Més aviat l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat? 17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020