|
Els somnis
34
(31)
1 Les il·lusions i les fantasies sols donen seguretat als estúpids,
i els somnis només donen ales als necis.
2 Refiar-se dels somnis
és voler atrapar una ombra i empaitar el vent.
3 El que es veu en els somnis és un pur reflex,
és com la imatge d'una cara en un mirall.
4 D'una cosa impura, què en pot sortir de pur?
De la mentida, què en pot sortir de veritat?
5 Endevinacions, presagis i somnis són vanes il·lusions,
són com les fantasies d'una dona abans del part.
6 No facis cas dels somnis,
fora que l'Altíssim hi hagi intervingut.
7 Els somnis han fet que molts es desviessin,
els qui han posat les seves esperances en els somnis han caigut.
8 La Llei de Déu s'ha de complir al marge d'aquestes il·lusions,
i la saviesa proclamada pels homes fidels és perfecta en ella mateixa.
Els viatges
9 L'home que ha viatjat ha après moltes coses,
pel parlar intel·ligent es coneix el qui té experiència.
10 Qui no n'ha passades moltes sap poques coses,
11 però qui ha rodat món té molts recursos.
12 He vist moltes coses en els meus viatges
i he après molt més del que sabria dir.
13 He estat moltes vegades en perill de mort
i me n'he sortit gràcies a la meva experiència.
La protecció del Senyor
14 Els qui veneren el Senyor viuran,
15 perquè tenen esperança en aquell qui els salva.
16 El qui venera el Senyor no ha de témer res,
ni s'ha d'acovardir per res, perquè el Senyor és la seva esperança.
17 Feliç aquell qui venera el Senyor!
18 En qui es recolza? Qui és el seu suport?
19 El Senyor té els ulls posats en els qui l'estimen,
és un protector poderós, un ferm suport,
un refugi contra el vent xardorós, una ombra contra la calor del migdia,
una protecció per a no ensopegar, una ajuda per a no caure;
20 ell enlaira l'esperit i fa resplendir la mirada,
ell dóna la salut, la vida i la benedicció.
Culte i pregària (34,21-36,22)
Un culte digne de Déu
21 Qui ofereix en sacrifici un bé adquirit injustament
fa una ofrena que és una burla,
22 perquè Déu no es complau en els dons dels malvats.
23 L'Altíssim no accepta les ofrenes dels impius
i el seu perdó no depèn del nombre de víctimes.
24 Oferir un sacrifici amb els béns robats als pobres
és com sacrificar un fill en presència del seu pare.
25 El pobre necessita un tros de pa per a viure;
qui l'en priva és un criminal.
26 Prendre al proïsme els mitjans de subsistència és matar-lo,
27 i privar del sou un treballador és assassinar-lo.
28 Si l'un construeix i l'altre derrueix,
què en treuen, sinó fatiga?
29 Si l'un prega i l'altre maleeix,
a quin dels dos escoltarà l'Amo?
30 Si un es purifica perquè ha tocat un cadàver i després el torna a tocar,
què en treu d'haver-se rentat?
31 Així és l'home que dejuna per obtenir el perdó dels seus pecats
i després torna a cometre'ls.
Qui pot escoltar la seva pregària?
De què li serveix haver-se humiliat?
|
