|
Elogi dels Pares (44,1-50,26)
Introducció
44
1 Fem ara l'elogi dels homes il·lustres,
dels nostres pares, tal com s'han anat succeint.
2 És gran la glòria que el Senyor ha creat,
ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
3 Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes,
els qui han estat homes famosos pel seu poder,
els consellers notables per la seva intel·ligència,
els qui han parlat amb anuncis profètics.
4 Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions,
els qui l'instruïen amb la seva intel·ligència
i els qui ensenyaven amb paraules sàvies.
5 Hi ha hagut els compositors de melodies,
els escriptors de poemes,
6 els homes rics, els qui tenien poder
i els qui vivien en pau a casa seva.
7 Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis,
els tingueren per motiu d'orgull mentre van viure.
8 Alguns d'ells han deixat un nom,
i encara avui en fem l'elogi.
9 D'altres, però, no han deixat cap record,
han desaparegut com si no haguessin existit,
han passat com si no haguessin arribat a ser,
igual que els fills que han vingut darrere d'ells.
Els avantpassats d'Israel
10 Els nostres avantpassats van ser homes de bé
i les seves obres justes no han estat oblidades.
11 Amb la seva descendència es conserva
la bella herència que va sortir d'ells.
12 Els seus descendents han estat fidels a l'aliança
i, gràcies a ells, també els seus fills.
13 La seva descendència continuarà per sempre
i la seva glòria no s'esborrarà.
14 Els seus cossos van ser sepultats en pau,
però el seu record perdura de generació en generació.
15 Totes les nacions parlaran de la seva saviesa
i l'assemblea del poble en farà l'elogi.
Henoc
16 Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel;
és un exemple de fidelitat per a totes les generacions.
Noè
17 Déu trobà que Noè era un home perfectament just
i, quan va castigar els homes,
Noè féu possible que la humanitat rebrotés.
Gràcies a ell hi hagué una resta de supervivents a la terra
quan va arribar el diluvi.
18 Déu va establir amb Noè una aliança eterna:
els éssers vius no serien mai més destruïts per cap diluvi.
Abraham
19 El gran Abraham va ser el pare d'una multitud de pobles:
mai ningú no ha igualat la seva glòria.
20 Va observar la Llei de l'Altíssim
i entrà en aliança amb ell.
Va marcar en el propi cos el senyal de l'aliança,
i a l'hora de la prova fou trobat fidel.
21 Per això Déu li va prometre amb jurament
que es valdria dels seus descendents per a beneir les nacions
i que serien tan nombrosos com els grans de pols de la terra;
que serien enaltits com les estrelles
i que els faria hereus d'un territori
estès d'un mar a l'altre,
des del riu Eufrates fins a l'extrem del país.
Isaac i Jacob
22 Per amor d'Abraham,
Déu confirmà les promeses al seu fill Isaac.
Com a dipositari de l'aliança i de la seva benedicció per a tots els homes,
23 Déu va designar Jacob.
Li confirmà la seva benedicció,
li va donar el país en possessió;
ell el va distribuir en porcions
i les repartí entre les dotze tribus.
Moisès
D'entre els descendents de Jacob,
Déu va suscitar un home de bé,
que gaudí dels favors de tothom:
|
