Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Siràcida 45

Siràcida :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51

45
Moisès, estimat de Déu i dels homes.
Sigui beneït el seu record!
Déu li donà una glòria igual a la dels sants àngels
i el va fer tan poderós que feia terror als enemics d'Israel.
Per les paraules de Moisès, Déu desencadenà prodigis;
el va fer gloriós davant de reis,
li donà els manaments per al seu poble
i li mostrà una part de la seva mateixa glòria.
D'entre tots els homes, el Senyor el va escollir i el va consagrar,
perquè era un home fidel i dolç.
Déu li va fer sentir la seva veu,
l'introduí al núvol espès,
i allà, cara a cara, li donà els manaments,
una Llei d'on provenen vida i coneixement.
Li manà que ensenyés als descendents de Jacob l'aliança,
les seves decisions a Israel.
Aaron
Déu va elevar Aaron, germà de Moisès,
de la tribu de Leví, a una santedat semblant a la d'ell.
L'instituí amb una llei perpètua,
l'establí com a sacerdot per al poble
i li donà el privilegi de portar bells ornaments
i de posar-se un vestit majestuós.
El revestí amb una esplendor perfecta
i li conferí les insígnies del seu poder:
roba interior de lli, túnica i efod.
Va posar-li un mantellet amb magranes
i molts picarols d'or tot al voltant,
que dringuessin quan caminés
i se sentís el dring a dins del temple,
com un memorial per als fills del seu poble.
10 El Senyor donà a Aaron un vestit sagrat, brodat amb or
i teixit de porpra violeta i vermella,
obra d'un artista;
tenia un pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim,
per a poder jutjar:
11 era brodat amb fil escarlata,
un veritable treball d'artesà;
tenia pedres precioses gravades com es grava un segell,
encastades en muntura d'or,
autèntic treball d'orfebre;
portava una inscripció gravada
que recordava cada una de les tribus d'Israel.
12 Damunt la cinta duia una diadema d'or,
que portava gravada aquesta inscripció: «Consagrat al Senyor.»
Era una insígnia d'honor, un treball magnífic.
Tots els ornaments eren un regal per als ulls.
13 Mai, abans d'ell, no s'havien vist coses tan belles.
Mai un estrany no podrà vestir-se així;
tan sols, i per sempre, els fills d'Aaron i els seus descendents.
14 Els sacrificis que oferia eren consumits en holocaust
dues vegades cada dia, perpètuament.
15 Moisès l'investí sacerdot
ungint-lo amb l'oli sant.
Així quedà establerta per a Aaron i per als seus descendents
una aliança eterna, que durarà mentre duri el cel:
ells hauran d'oficiar davant el Senyor exercint el sacerdoci
i beneir el seu poble en nom d'ell.
16 D'entre tots els homes, el Senyor escollí Aaron,
perquè presentés sobre l'altar
l'encens i el perfum de l'ofrena de memorial
i perquè fes el ritu d'expiació a favor del poble.
17 Li donà el poder d'interpretar els manaments
i d'emetre sentències,
perquè ensenyés als descendents de Jacob el que Déu ha prescrit
i il·luminés Israel en la pràctica de la Llei.
18 En el desert, moguts per l'enveja,
uns homes estranys a la seva família conspiraren contra ell.
Van ser els homes de Datan i Abiron
i els partidaris de Corè, tots plens d'ira i de furor.
19 Però el Senyor ho veié, i no li va plaure;
i els exterminà en l'esclat de la seva fúria:
va fer contra ells el prodigi
de devorar-los amb la flama del seu foc.
20 I el Senyor va fer més gran la glòria d'Aaron,
li concedí una herència especial:
li donà una part de les primícies dels fruits de la terra
i, sobretot, els assegurà pa en abundància.
21 Perquè els sacerdots s'alimenten dels sacrificis oferts al Senyor;
el Senyor els ho va concedir, a Aaron i als seus descendents.
22 En canvi, Aaron no té cap heretat a la terra del poble,
no posseeix cap porció enmig d'ells,
perquè el Senyor li va dir:
«Jo mateix sóc la teva porció i la teva heretat.»
Pinhàs
23 Pinhàs, fill d'Eleazar, és el tercer en glòria,
pel zel que va mostrar en el respecte al Senyor:
quan el poble es revoltà, ell va aguantar ferm,
amb un gran coratge i noblesa d'ànima,
i va obtenir que Israel fos perdonat.
24 Per això Déu va fer amb ell una aliança de pau
i el designà cap del santuari i del seu poble.
D'aquesta manera, li fou concedit, a ell i als seus descendents,
de ser perpètuament grans sacerdots.
25 Déu va fer també una aliança amb David,
fill de Jessè, de la tribu de Judà,
i li prometé que l'herència reial passaria d'un fill a un sol fill;
en canvi, l'herència d'Aaron passa a tota la seva descendència.
26 Que el Senyor ompli els vostres cors de saviesa, fills d'Aaron,
perquè jutgeu el seu poble amb justícia,
i així no s'esvaeixi la seva prosperitat
ni la seva glòria per totes les generacions.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020