1 Et vull donar gràcies, Senyor, Rei,

et vull lloar, oh Déu, salvador meu.

Dono gràcies al teu nom,

2 perquè has estat el meu defensor i el meu auxili

i has alliberat el meu cos de la mort,

del parany dels qui em calumnien,

dels llavis que forgen la mentida.

Has estat el meu auxili davant els adversaris;

3 i, pel teu immens amor

i la grandesa del teu nom,

m'has alliberat

dels llaços dels qui estaven a punt de devorar-me,

de les mans dels qui buscaven la meva vida,

de les moltes proves que he patit,

4 de l'asfíxia sufocant que m'envoltava,

del mig d'un foc que jo no havia encès,

5 de les entranyes profundes del país dels morts,

dels qui tenen impura la llengua i diuen paraules mentideres,

6 de les fletxes de les llengües malvades.

Jo m'acostava a la fossa mortal,

la meva vida era a tocar les fondàries del país dels morts;

7 m'envoltaven per tots costats, i de ningú no rebia auxili,

buscava algú que m'ajudés, però no hi era.

8 Llavors, Senyor, em vaig recordar que tu ets misericordiós,

que sempre concedeixes els teus beneficis,

que sostens els qui esperen en tu

i els salves de les mans dels enemics.

9 I, de la terra, vaig alçar fins a tu la meva súplica

i et vaig demanar que em traguessis de la mort.

10 Vaig clamar: «Senyor, pare del meu senyor,

no m'abandonis a l'hora del perill,

quan manen els orgullosos i jo no tinc qui m'ajudi.

11 Lloaré per sempre el teu nom

i cantaré himnes d'acció de gràcies.»

I tu vas escoltar la meva pregària,

12 em vas salvar de la destrucció

i m'arrencares d'aquella mala hora.

Per això et donaré gràcies i et lloaré,

i beneiré el teu nom, Senyor.

13 Quan encara era jove, abans de viatjar pertot arreu,

ja cercava obertament la saviesa en la meva pregària.

14 Davant el santuari pregava per obtenir-la

i continuaré cercant-la fins a la fi.

15 Quan vaig veure que floria, com raïm que madura,

el meu cor se'n va alegrar.

Aleshores vaig emprendre el bon camí

i des de jove he seguit les seves passes.

16 En tenia prou de parar un moment l'orella per a rebre la saviesa,

i en ella vaig trobar una instrucció abundosa.

17 Gràcies a ella vaig ser capaç de progressar;

per això, a qui me l'ha donada, jo li dono glòria.

18 Vaig decidir de posar-la en pràctica,

vaig ser zelós del bé, i no me n'he d'avergonyir.

19 He lluitat per obtenir la saviesa,

he estat rigorós a practicar la Llei.

Sovint he pregat alçant les mans cap al cel

i m'ha sabut greu d'haver ignorat la saviesa.

20 Tot jo m'he orientat cap a ella,

i en la puresa l'he trobada.

Amb ella he adquirit seny des del principi;

per això no m'abandonarà.

21 Em cremaven les entranyes mentre la buscava;

és un bé preciós, el que he adquirit.

22 El Senyor m'ha donat aquesta llengua en recompensa,

i amb ella el lloaré.

23 Acosteu-vos a mi, els qui no teniu instrucció,

i quedeu-vos a l'escola de la saviesa.

24 Per què us n'heu de privar per més temps

si n'esteu talment assedegats?

25 La meva proclama és aquesta:

«Adquiriu la saviesa sense diners.

26 Doblegueu el coll sota el seu jou

i rebeu-ne la instrucció.

És ben a prop vostre per a trobar-la.

27 Vegeu amb els vostres propis ulls que ben poc m'he fatigat

per trobar tant de repòs.

28 Procureu-vos la instrucció ni que sigui amb molts diners,

perquè adquirir la saviesa serà posseir un tresor.

29 Alegreu-vos de la misericòrdia del Senyor,

no us avergonyiu de lloar-lo.

30 Allò que heu de fer, feu-ho abans del temps final,

i, quan aquest temps arribi, el Senyor us donarà la recompensa.»