1 Al·leluia!

Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

2 ¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seves lloances?

3 Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia!

4 Per l'amor que tens al teu poble,

recorda't de nosaltres, Senyor;

visita'ns, vine a salvar-nos!

5 Que puguem veure feliços els elegits,

que ens alegrem amb el teu poble

i ens gloriem amb la teva heretat.

6 Hem pecat igual que els nostres pares,

som culpables, hem estat infidels.

7 Els nostres pares a Egipte

no van comprendre els teus prodigis;

i oblidant el gran amor que ens tens,

es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.

8 Però ell els salvà per amor del seu nom,

perquè fos conegut el seu poder.

9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut,

i van passar per l'oceà com pel desert;

10 els salvà de les mans dels adversaris,

els alliberà de l'exèrcit enemic.

11 L'aigua sepultà els perseguidors,

no en va quedar ni un de sol.

12 Llavors van creure en les promeses del Senyor

i cantaren les seves lloances.

13 Però aviat van oblidar les seves obres,

no van fiar-se dels plans que tenia.

14 En la solitud desitjaren bon menjar

i temptaren Déu en el desert.

15 Ell els concedí el que demanaven,

però aquell menjar no els va fer cap profit.

16 Al campament van tenir enveja de Moisès

i d'Aaron, consagrat al Senyor;

17 però s'obrí la terra i engolí Datan,

el sepultà amb la banda d'Abiron;

18 un foc va consumir aquella gentussa,

una flamarada devorà aquells malvats.

19 A l'Horeb van fer una imatge de vedell,

adoraren un ídol de fosa;

20 van canviar Déu, la seva glòria,

per la imatge d'un animal que menja herba.

21 Van oblidar Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a Egipte,

22 meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig.

23 Ja parlava Déu d'exterminar-los,

quan Moisès, el seu elegit,

va gosar encarar-se al seu rigor

i el decantà de destruir-los.

24 Després menysprearen la terra deliciosa,

no van creure en la seva promesa;

25 van murmurar al campament,

no escoltaren la veu del Senyor.

26 Ell va alçar la mà jurant

que els faria morir en aquell desert,

27 que llançaria els seus fills entre els pobles

i els escamparia per tots els països.

28 També es van sotmetre al déu Baal de Peor,

menjant les víctimes ofertes a déus morts;

29 amb el seu obrar irritaren el Senyor,

i una epidèmia es va abatre damunt d'ells.

30 Però Pinhàs va fer justícia,

i es va deturar l'epidèmia;

31 i li fou tingut en compte, en bé d'ell

i dels seus descendents per sempre.

32 També provocaren el Senyor a les fonts de Meribà

i, per culpa d'ells, Moisès rebé el seu càstig;

33 li havien amargat l'esperit

i va parlar sense pensar què deia.

34 Tampoc no van exterminar els cananeus

tal com el Senyor els havia ordenat;

35 es van emparentar amb els pagans

i es contagiaren dels seus costums.

36 Van donar culte als seus ídols,

van caure en els seus paranys,

37 immolant als dimonis

els seus fills i les seves filles.

38 Vessaren així una sang innocent,

la sang dels fills i de les filles

sacrificats als ídols cananeus,

i aquella sang va profanar el país.

39 Es deshonraren amb els seus costums,

es prostituïren amb el seu obrar.

40 El Senyor es va arborar contra el seu poble

i avorrí la seva heretat;

41 els abandonà en mans d'altres nacions,

d'enemics que els van sotmetre;

42 els van oprimir els adversaris,

els van doblegar sota el seu jou.

43 Quantes vegades el Senyor els alliberà!

Però ells s'obstinaven a ser rebels

i defallien per les seves culpes.

44 Quan el Senyor va sentir el seu plany

es va fixar en la seva desgràcia.

45 Es recordà de la seva aliança,

canvià de parer pel gran amor que els tenia

46 i va fer que en tinguessin pietat

els qui els retenien captius.

47 Salva'ns, Senyor, Déu nostre;

aplega'ns d'entre les nacions!

En donarem gràcies al teu nom, que és sant,

i ens gloriarem de lloar-te.

48 Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,

des de sempre i per sempre!

I tot el poble respon: «Amén.»

Al·leluia!