1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David.

2 Salva'm, Déu meu;

l'aigua m'arriba al coll.

3 M'enfonso en el fangar profund

i no tinc on posar els peus,

em trobo dins les aigües abismals

i els remolins se m'enduen.

4 Estic rendit de tant cridar,

em crema la gorja;

els ulls se'm consumeixen

d'esperar el meu Déu.

5 Són més que els cabells del meu cap

els qui m'odien perquè sí;

són forts els qui em volen destrossar,

els qui volen fer-me mal sense motiu.

¿M'obligaran a tornar allò que no he pres?

6 Déu meu, tu saps les meves nicieses

i no desconeixes les meves mancances.

7 Que per culpa meva no quedin defraudats

els qui esperen en tu, Senyor Déu de l'univers!

Que per causa meva, Déu d'Israel,

no tinguin un desengany els qui et cerquen!

8 És per tu que aguanto els escarnis

i abaixo els ulls, avergonyit.

9 Els meus parents em consideren foraster,

em tenen per estranger els meus germans.

10 El zel del teu temple em consumia

i ara rebo els insults dels qui t'ultratgen.

11 Si veuen que ploro i dejuno,

encara m'escarneixen.

12 Si vaig de dol amb roba de sac,

tot són enraonies contra mi.

13 Em dediquen sàtires a les places,

i a les tavernes, músiques i cants.

14 Jo et prego, Senyor,

en aquesta hora propícia;

respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,

tu que salves perquè ets fidel.

15 Treu-me del fang, que no m'enfonsi;

salva'm dels enemics i de les aigües abismals.

16 Que no se m'emportin els remolins,

que no m'engoleixin les aigües profundes

i no tanquin, com un pou, la seva boca.

17 Respon-me, Senyor, tu que estimes tant;

mira'm, que el teu amor vessa bondat.

18 No em privis de la teva mirada;

cuita a respondre'm, que estic en perill.

19 Vine al meu costat, defensa'm,

allibera'm dels enemics.

20 Tu saps com m'escarneixen,

veus la vergonya i els oprobis que passo;

tens al davant tots els meus adversaris.

21 Els escarnis m'han trencat el cor;

per això estic malalt.

He esperat en va qui em compadís,

no trobo ningú que em consoli.

22 Em tiren fel al menjar;

quan tinc set, em fan beure vinagre.

23 Que la taula se'ls torni un parany,

que es torni una trampa per als seus convidats!

24 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin,

que els flaquegin les forces a cada moment!

25 Aboca el càstig damunt d'ells,

que els atrapi la teva indignació,

26 que els sigui devastat el campament

i no quedi ni una ànima a les seves tendes,

27 ja que persegueixen el qui tu has ferit

i troben motius al dolor del qui tu traspasses.

28 Tingues en compte totes les seves culpes,

que no se'n vegin mai absolts;

29 esborra'ls del llibre dels vivents,

no els inscriguis en el registre dels justos!

30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;

que el teu ajut em defensi!

31 Els meus càntics lloaran el nom de Déu,

reconeixeran la grandesa del Senyor;

32 li plauran més que una ofrena,

més que un toro i un vedell ja fet.

33 Se n'alegraran els humils quan ho vegin;

els qui cerquen Déu es diran:

«Que tingueu llarga vida!»

34 El Senyor escolta els pobres,

mai no abandona els captius.

35 Que el lloïn el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou.

36 Déu salvarà Sió,

reconstruirà les viles de Judà;

hi habitaran els servents del Senyor,

37 ells i els seus fills les posseiran,

hi viuran els qui estimen el seu nom.