1 Cant. Del recull d'Assaf.

Escolta, poble, el meu ensenyament,

estigues atent a les meves paraules.

2 T'alliçonaran amb exemples els meus llavis,

t'aclariré el sentit dels fets antics.

3 El que vam sentir i aprendre,

el que els pares ens van contar,

4 no ho amagarem als nostres fills,

i ells ho contaran als qui vindran:

són les gestes glorioses del Senyor,

el seu poder i els seus prodigis.

5 Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob,

donà una llei als fills d'Israel.

Ell va manar als nostres pares

que tot això ho ensenyessin als seus fills,

6 perquè ho coneguessin els qui vindran

i els fills que naixeran després.

Que s'alcin, doncs, i ho contin als seus fills,

7 perquè posin en Déu la confiança,

no oblidin mai més les seves obres

i guardin els seus manaments.

8 Que els fills no es tornin com els seus pares,

gent indòcil i rebel,

gent de cor inconstant,

d'esperit infidel a Déu.

9 La gent d'Efraïm són com arquers

que fugen a l'hora del combat;

10 no guarden l'aliança de Déu,

es neguen a seguir la seva llei.

11 Han oblidat les seves gestes,

les meravelles que els havia mostrat.

12 En terra d'Egipte, a la plana de Tanis,

obrà prodigis davant els seus pares:

13 per obrir-los camí partí la mar,

aguantant les aigües com un dic;

14 els guiava de dia amb un núvol,

de nit amb la resplendor del foc.

15 Esberlà roques al desert,

com per donar-los totes les aigües profundes;

16 va fer sortir rius de la pedra,

com si hi aboqués les aigües abismals.

17 Però ells continuaren ofenent-lo,

encarant-se en el desert contra l'Altíssim;

18 en el seu cor van posar Déu a prova

reclamant-li un menjar que els agradés.

19 Malparlaven de Déu i deien:

«¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert?

20 Quan va picar la roca,

l'aigua rajà i van baixar torrents;

però, ¿podrà donar-nos ara pa

i proveir de carn el seu poble?»

21 El Senyor els va sentir i s'indignà,

el seu foc s'abrandà contra Israel,

el seu rigor caigué sobre Jacob,

22 aquell poble que no creia en Déu

i desconfiava que el pogués salvar.

23 Però llavors donà ordres als núvols

i obrí els batents del cel,

24 perquè plogués damunt d'ells l'aliment del mannà,

el do del seu blat celestial.

25 Els homes van menjar el pa dels àngels,

les provisions abundants que els enviava.

26 Després va allunyar el vent de llevant

i orientà el garbí amb el seu poder:

27 els féu ploure carn com núvols de pols,

milers d'ocells com grans de sorra;

28 va fer que caiguessin al bell mig del campament,

vora mateix de les tendes.

29 En menjaren fins a saciar-se;

així va satisfer el seu desig.

30 Però abans que aquell desig se'ls calmés,

amb el menjar encara a la boca,

31 el rigor de Déu va caure damunt d'ells:

va fer morir els més forts,

va abatre el jovent d'Israel.

32 I, malgrat tot, encara van pecar,

no creien en els seus prodigis;

33 per això en un no res posà fi als seus dies,

la seva vida s'acabà ràpidament.

34 Quan els feria, ells el cercaven,

es convertien i tornaven a Déu.

35 Es recordaven de Déu, la seva roca,

del Déu altíssim, el seu redemptor.

36 Però no eren més que afalacs,

mentida davant d'ell a flor de llavis;

37 els seus cors no eren constants,

eren cors infidels a l'aliança.

38 Ell, que és tot misericòrdia,

els perdonava la culpa i la vida,

refrenava constantment el seu rigor,

no els mostrava tot el seu enuig;

39 tenia en compte que eren mortals,

un alè que no torna quan se'n va.

40 Quantes vegades es rebel·laren al desert!

Com el contristaven en plena solitud!

41 Un cop i un altre posaven Déu a prova,

entristien així el Sant d'Israel.

42 No es recordaren del dia que aquella mà

els havia tret de l'opressió

43 obrant grans senyals a Egipte,

prodigis a la plana de Tanis:

44 va convertir en sang canals i recs,

perquè els egipcis no poguessin beure;

45 envià tàvecs que els picaven

i granotes que infestaven el país;

46 abandonà les collites als insectes,

el fruit del seu treball a les llagostes;

47 amb la pedregada els destrossà les vinyes,

i amb la calamarsa, els sicòmors;

48 moria el bestiar, víctima de la pedra,

i els seus ramats, víctimes dels llamps.

49 Desencadenà després el seu rigor:

indignació, càstig i desgràcies,

tot un estol d'àngels malèfics;

50 va donar lliure curs al seu enuig

deixant que la mort els assaltés

i la pesta consumís les seves vides;

51 matà tots els primogènits d'Egipte,

flor de la fillada del poble de Cam.

52 Tragué fora com un ramat el seu poble

i els va guiar com ovelles pel desert.

53 Els conduí segurs. Què els podia fer por?

La mar va sepultar els seus enemics!

54 Els introduí en el seu clos sagrat,

a la muntanya que el seu braç es conquerí.

55 Davant d'ells expulsà els pobles nadius,

els distribuí a la sort l'heretat

i instal·là a casa d'ells les tribus d'Israel.

56 Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,

no van guardar l'aliança de l'Altíssim,

57 el refusaren i el traïren igual que els seus pares,

desviant-se com sagetes mal tirades;

58 l'irritaven en els recintes sagrats,

l'engelosien amb els seus ídols.

59 Déu es va indignar quan ho veié,

i repudià Israel completament;

60 abandonà el temple de Siló,

el tabernacle del santuari d'Adam,

61 i deixà captiva en mans dels opressors

la seva arca gloriosa.

62 Indignat contra la seva heretat,

abandonà el seu poble a mercè de l'espasa;

63 el foc consumí tants joves

que ja no se sentien cants de núvia;

64 els sacerdots van morir a la guerra,

sense que les viudes poguessin fer dol per ells.

65 Però el Senyor es desvetllà com si s'hagués adormit,

igual que un guerrer abaltit de massa vi:

66 va ferir els darreres dels enemics,

que en portaren per sempre la vergonya.

67 Deixà de banda la casa de Josep,

desestimà la tribu d'Efraïm;

68 va escollir la tribu de Judà,

la muntanya de Sió, que ell tant estima;

69 hi construí el seu temple, etern com el cel,

etern com la terra i els seus fonaments.

70 Va escollir David, el seu servent,

que vivia entre pletes i ramades,

71 i el prengué de darrere les ovelles,

per a pasturar el seu poble de Jacob,

la seva heretat, la casa d'Israel;

72 ell els pasturava amb cor irreprensible,

els guiava amb mà prudent.