1 Llibre dels fets de Tobit, fill de Tobiel, fill d'Hananiel, fill d'Aduel, fill de Gabael, fill de Rafael, fill de Ragüel. Tots eren del llinatge d'Asiel, de la tribu de Neftalí. 2 Tobit havia viscut a Tisbe, ciutat de Neftalí, a l'alta Galilea, situada entre Quèdeix al nord, Hassor a l'oest i Fògor al sud. Des de Tisbe va ser deportat a Assíria en temps de Salmanassar, rei d'aquell país.

3 «Jo, Tobit, he seguit tota la vida el camí dret, fent obres bones i donant moltes almoines als meus germans i compatriotes deportats com jo al territori de Nínive, capital d'Assíria. 4 Quan, ben jove encara, vivia a Israel, la meva pàtria, tota la tribu de Neftalí, el meu avantpassat, estava separada del casal de David i de Jerusalem. Jerusalem era la ciutat que Déu s'havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè s'hi oferissin sacrificis. Per això hi havien construït i consagrat per sempre el santuari on Déu habita. 5 En canvi, tots els meus germans i la tribu de Neftalí, el meu avantpassat, oferien sacrificis en qualsevol turó de Galilea, en honor del vedell que el rei d'Israel Jeroboam havia instal·lat a Dan. 6 Sovint jo era l'únic que pujava a Jerusalem en ocasió de les festes, tal com està prescrit a tots els israelites per un decret perpetu.

»Jo m'enduia les primícies de les collites, les primeres cries, els delmes del bestiar i la primera llana de les ovelles, i corria cap a Jerusalem 7 a donar-ho als sacerdots del llinatge d'Aaron, per al culte. Als levites que presten el seu servei a Jerusalem, els pagava el delme del blat i del vi, de l'oli i de les magranes, de les figues i dels altres fruits secs. També donava un segon delme durant els sis anys que podia conrear les terres; ho convertia en diners i els gastava cada any a Jerusalem. 8 Un tercer delme el donava als orfes, a les viudes i als prosèlits que s'havien adherit a la fe d'Israel. Cada tres anys els duia el delme, el repartia i ens el menjàvem. En això seguia la Llei de Moisès i també les recomanacions que ens havia fet la nostra àvia paterna Dèbora. I és que el meu pare Hananiel s'havia mort i jo havia quedat orfe. 9 Quan em vaig fer un home, em vaig casar amb una noia de la meva mateixa tribu. Em va donar un fill i li vaig posar el nom de Tobies.

10 »En ser deportat a Assíria, vaig anar a raure a Nínive. Tots els meus parents i els meus compatriotes menjaven els mateixos aliments que els pagans, 11 però jo em guardava prou de menjar-ne. 12 I com que en la meva ànima sempre tenia viu el pensament de Déu, 13 l'Altíssim em va fer guanyar la simpatia de Salmanassar, fins al punt que jo comprava tot el que ell necessitava. 14 Fins a la seva mort, jo viatjava regularment a Mèdia per fer-hi les compres per a ell. En un d'aquests viatges a Mèdia, vaig deixar en dipòsit a casa de Gabael, germà de Gabrí, unes saques amb dos-cents cinquanta quilos de plata. 15 En morir Salmanassar, el va succeir el seu fill Sennaquerib, i els camins van tornar-se tan insegurs que em fou impossible de continuar fent viatges a Mèdia.

16 »En vida de Salmanassar, jo feia moltes caritats als meus germans israelites. 17 Compartia el meu pa amb els famolencs i donava vestits als qui no en tenien. Si mai veia el cadàver d'un meu compatriota abandonat darrere les muralles de Nínive, jo l'enterrava. 18 Quan Sennaquerib va tornar de Judea fugint del càstig que el Rei del cel li havia enviat per les blasfèmies que havia proferit, duia tanta ràbia contra els israelites que en va fer matar molts. Doncs bé, jo retirava d'amagat els cadàvers i els donava sepultura. Sennaquerib els feia cercar, però no els va trobar mai. 19 Fins que un ninivita em va denunciar davant el rei dient que era jo qui enterrava els morts. I em vaig haver d'amagar. En saber que el rei coneixia el meu amagatall i que em buscaven per matar-me, vaig tenir por i vaig fugir. 20 Van confiscar tots els meus béns. Tot anà a parar al tresor del rei. No em quedà res més que la meva muller Anna i el meu fill Tobies.

21 »Però no havien passat encara quaranta dies, que els dos fills de Sennaquerib el van assassinar i van fugir a les muntanyes d'Ararat. El succeí Assarhadon, un altre dels seus fills. Aquest confià a Ahicar, el fill del meu germà Hanael, les finances i tota l'administració de l'imperi. 22 Ahicar va intervenir a favor meu i vaig poder tornar a Nínive. De fet, Ahicar ja havia estat cap dels copers, custodi del segell reial, administrador i comptable en temps de Sennaquerib, rei d'Assíria. I ara Assarhadon el confirmà en els càrrecs. Ahicar era de la meva parentela, nebot meu.