|
Segona visió: les banyes i els forjadors
2
1 En una altra visió vaig veure quatre banyes.
2 Vaig preguntar a l'àngel que parlava amb mi:
--Què són aquestes banyes?
Ell em respongué:
--Són les nacions poderoses que van dispersar els habitants de Judà, d'Israel i de Jerusalem.
3 Després el Senyor em va fer veure quatre forjadors.
4 Li vaig preguntar:
--Què vénen a fer aquests?
Ell em respongué:
--Aquelles banyes van dispersar Judà fins al punt que ningú no pogué resistir. Però ara vénen aquests forjadors per fer-les tremolar, per abatre les nacions que havien envestit els de Judà i els havien dispersat.
Tercera visió: la corda d'amidar
5 En una altra visió vaig veure un home que tenia a la mà una corda d'amidar.
6 Li vaig preguntar:
--On vas?
Ell em respongué:
--Vaig a amidar Jerusalem. Vull saber-ne l'amplada i la llargada.
7 En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo.
8 El primer àngel li digué:
--Corre, digues a aquell home:
»"Jerusalem serà una ciutat
sense muralles:
tanta serà la gentada
i els ramats que hi viuran!
9 Diu el Senyor:
Jo mateix seré una muralla de foc
entorn de la ciutat,
i la meva glòria hi residirà."
Crida als exiliats
10 «Fugiu, fugiu del país del nord! Us ho dic jo, el Senyor. Jo us vaig dispersar als quatre vents,
11 però ara, fills de Sió que residiu a Babilònia, escapeu-vos-en!»
12 Això us anuncia el Senyor de l'univers, ara que la seva glòria m'envia a les nacions que us han espoliat:
«Els qui us toquen a vosaltres
em toquen la nineta dels ulls.
13 Jo aixecaré la mà contra ells
i seran el botí
dels seus propis esclaus.»
Quan això es complirà,
reconeixereu que m'ha enviat
el Senyor de l'univers.
14 «Alegra't, crida de goig,
ciutat de Sió,
que vinc a viure enmig teu.
T'ho dic jo, el Senyor.
15 Aquell dia, moltes nacions
s'uniran a mi, el Senyor,
i formaran part del meu poble.
Però jo continuaré residint
enmig teu.»
Quan això es complirà,
reconeixeràs que m'ha enviat a tu
el Senyor de l'univers.
16 El Senyor prendrà possessió de Judà,
la seva propietat,
a la Terra Santa,
i continuarà estimant Jerusalem.
17 Que tothom calli davant el Senyor,
que s'aixeca per sortir
del lloc sant on resideix!
|
