1 Al cap de tres dies, Ester va donar per acabada la pregària, es tragué la roba de suplicant i es va posar els seus vestits esplèndids.

1a  Radiant com estava, després d'invocar el Déu que vetlla per tots els homes i els salva, es va endur dues de les seves dames de companyia. 1b  Es repenjava lànguidament en l'una, 1c  mentre l'altra la seguia sostenint-li la cua del vestit. 1d  Ester estava preciosa, en l'esclat de la seva bellesa, amb la cara somrient com d'enamorada, però amb el cor encongit de por. 1e  Franquejà totes les portes fins a arribar davant el rei. Aquest s'estava assegut en el seu tron, portant la vestimenta de les grans solemnitats, tot cobert d'or i de pedres precioses. Realment inspirava terror. 1f  El rei va aixecar el cap amb la cara encesa de majestat i amb una mirada plena d'ira. Llavors la reina es va esvair, pàl·lida i a punt de desmaiar-se, i va recolzar el cap en el de la dama que la precedia. 1g  Déu va canviar els sentiments del rei, i el rei es va entendrir. Artaxerxes, enquimerat, saltà del tron i la prengué en braços fins que es va retornar. I l'animava amb dolces paraules. 1h  Li va dir:

--Què et passa, Ester? Anima't. Sóc germà teu. 1i  No moriràs. La prohibició de presentar-se davant meu només afecta el comú de la gent. 1j  Acosta't!

2 El rei va estendre el ceptre d'or fins a tocar el coll de la reina. L'acaronava i li deia:

--Parla.

2a  Ella li va dir:

--T'he vist, senyor, com un àngel de Déu i he quedat trasbalsada davant la teva majestat. 2b  Perquè ets admirable, senyor, i la teva cara traspua bondat.

2c  Mentre parlava, la reina es va marejar. 2d  El rei es va afectar, i tot el servei procurava animar-la. 3 Llavors el rei li va preguntar:

--Però, què vols, Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.

4 Ester va respondre:

--Avui és un dia assenyalat per a mi. Si al rei li sembla bé, que vingui amb Aman al convit que els prepararé avui mateix.

5 El rei va ordenar:

--Crideu de pressa Aman, que hem de complaure Ester.

I tots dos van acudir al convit a què Ester els havia invitat.

6 Mentre bevien, el rei va dir a Ester:

--Què vols, reina Ester? Et concediré tot el que desitgis.

7 Ester va respondre:

--Quin és el meu desig? Què demano? 8 Doncs, si gaudeixo del favor del rei, que el rei torni demà amb Aman al convit que jo els oferiré. Serà com avui.

9 Aman sortí content i feliç del palau del rei. Però, així que va veure al pati el jueu Mardoqueu, s'omplí d'una gran indignació. 10 Arribant a casa seva va fer venir els seus amics i Zosara, la seva dona, 11 per comentar-los la seva riquesa i els honors amb què el rei l'havia distingit, nomenant-lo primer ministre i confiant-li el govern de tot l'imperi. 12 I va afegir:

--La reina no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei al seu convit. I també m'ha tornat a convidar per a demà. 13 Però res d'això no em satisfà mentre vegi el jueu Mardoqueu a palau.

14 Llavors la seva dona Zosara i els seus amics li van dir:

--Fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d'alt. De bon matí parla'n al rei, i que hi pengin Mardoqueu. Després, ben satisfet, podràs acompanyar el rei al convit.

La proposta va plaure a Aman, i van preparar la forca.