|
9
1 El poble que caminava en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.
2 Tu, Senyor, els has multiplicat,
els has omplert
d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega,
com els vencedors
que es reparteixen el botí.
3 El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat
com el dia de Madian.
4 Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra
i els mantells rebolcats en la sang,
tot crema alhora, el foc ho devora.
5 Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».
6 Estendrà arreu la sobirania,
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers.
Càstig d'Israel
7 El Senyor ha llançat una paraula
contra Jacob,
una amenaça ha caigut sobre Israel.
8 Tot el poble l'ha coneguda,
però Efraïm i els habitants de Samaria
diuen amb arrogància orgullosa:
9 «Si cauen els maons,
edificarem amb pedra;
si talen els sicòmors,
repoblarem amb cedres.»
10 El Senyor ha instigat contra Israel
els enemics, els de Ressín,
ha atiat els seus adversaris:
11 els arameus pel davant
i els filisteus pel darrere;
entre tots han devorat Israel.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
12 El poble no ha retornat
a qui el castigava,
no s'ha girat
cap al Senyor de l'univers.
13 Per això el Senyor, en un sol dia,
ha tallat a Israel el cap i la cua,
la palma i el jonc.
14 El cap és l'ancià i el noble;
la cua, el profeta mentider.
15 Els guies d'aquest poble
l'han esgarriat,
i els qui els seguien han desaparegut.
16 Per això el Senyor
no serà favorable als joves
ni s'apiadarà dels orfes i les viudes,
perquè tots són infidels i malvats
i sols parlen d'insensateses.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
17 La maldat abrusa com el foc
quan consumeix espines i esbarzers,
quan arbora l'espessor del bosc
i s'enlaira en columnes de fum.
18 L'ardor del Senyor de l'univers
abrusa el país;
el poble és consumit pel foc.
Ningú no té entranyes per a ningú:
19 tallen a la dreta i encara tenen fam,
devoren a l'esquerra
i no en tenen prou.
La carn que mengen és el propi braç:
20 Manassès devora Efraïm,
i Efraïm, Manassès;
i tots dos s'uneixen contra Judà.
Però, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mà continua amenaçant.
|
