Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
1323 coincidències en 1256 versets
| 232. | Jt 1,28 | | |
|
Quan els israelites van arribar a ser més forts, els van sotmetre a prestacionsrestacions forçoses, però no els pogueren fer fora.
|
|
| 233. | Jt 1,30 | | |
|
La tribu de Zabuló no va poder expulsar els habitants de Quitron ni els de Nahalol; els cananeus, sotmesos a prestacions forçoses, van continuar vivint entre la gent de Zabuló.
|
|
| 234. | Jt 1,33 | | |
|
Tampoc la tribu de Neftalí no va poder expulsar els habitants de Bet-Xèmeix ni els de Betanat. Hagué d'establir-se entre els cananeus que habitaven en aquell territori, però els va sotmetre a prestacions forçoses.
|
|
| 235. | Jt 1,35 | | |
|
Així els amorreus van continuar habitant a Harheres, Aialon i Xaalbim. Però, quan les tribus de Josep van ser més fortes, els van sotmetre a prestacions forçoses.
|
|
| 236. | Jt 2,19 | | |
|
Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre's, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s'apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.
|
|
| 237. | Jt 3,2 | | |
|
Els hi va deixar perquè les generacions dels israelites que no havien viscut la guerra aprenguessin a combatre.
|
|
| 238. | Jt 10,4 | | |
|
Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s'anomenen els Poblets de Jaïr.
|
|
| 239. | Jt 11,33 | | |
|
Els derrotà des d'Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.
|
|
| 240. | Jt 11,39 | | |
|
Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel:
|
|
| 241. | Jt 18,2 | | |
|
Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir:
--Aneu a explorar el país.
Ells van arribar a les muntanyes d'Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
|
|
| 242. | Jt 19,13 | | |
|
I va dir encara al mosso:
--Mirem d'arribar-nos a Guibà o a Ramà; passarem la nit en una d'aquestes dues poblacions.
|
|
| 243. | Jt 20,15 | | |
|
Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits.
|
|
| 244. | Jt 20,48 | | |
|
Els israelites se'n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d'espasa els habitants de cada lloc i també el bestiar i tot el que trobaven. A més, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.
|
|
| 245. | Jt 21,12 | | |
|
Entre la població de Jabeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges, que no havien tingut relacions amb cap home, i les van portar al campament de Siló que es troba al país de Canaan.
|
|
| 246. | Jt 21,20 | | |
|
Els ancians van donar aquestes instruccions als benjaminites:
--Aneu a amagar-vos entre les vinyes
|
|
| 247. | Jt 21,23 | | |
|
Els benjaminites van seguir les instruccions: prengueren les dones que els feien falta raptant-les entre les noies que dansaven. Després se'n tornaren a la seva heretat, reconstruïren les seves ciutats i les van habitar.
|
|
| 248. | 1 Sa 1,4 | | |
|
Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills i filles les porcions corresponents;
|
|
| 249. | 1 Sa 2,3 | | |
|
No digueu tantes paraules arrogants,
que no us surtin de la boca
aquestes insolències;
el Senyor és el Déu que tot ho sap,
i sospesa totes les vostres accions.
|
|
| 250. | 1 Sa 2,13 | | |
|
ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà,
|
|
| 251. | 1 Sa 6,18 | | |
|
Les rates d'or eren tantes com les poblacions filistees governades pels seus cinc primers magistrats, tant ciutats fortificades com poblacions sense muralles; els seus límits arribaven fins a la gran pedra on van col·locar l'arca del Senyor. Aquesta pedra és encara, fins al dia d'avui, al camp de Jehoixua de Bet-Xèmeix.
|
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides |
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|