Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
1323 coincidències en 1256 versets
| 731. | Dn 3,4 | | |
|
L'herald va cridar amb totes les forces:
--Gent de tots els pobles, nacions i llengües!
|
|
| 732. | Dn 3,7 | | |
|
Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l'estàtua d'or que havia erigit el rei Nabucodonosor.
|
|
| 733. | Dn 3,31 | | |
|
(98) «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau!
|
|
| 734. | Dn 3,33 | | |
|
(100) »Que en són, de grans,
els seus senyals!
Que en són, de poderosos,
els seus prodigis!
El seu regne s'estén a tots els segles,
el seu imperi,
a totes les generacions.
|
|
| 735. | Dn 4,31 | | |
|
«Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions.
|
|
| 736. | Dn 5,16 | | |
|
He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d'or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
|
|
| 737. | Dn 5,19 | | |
|
Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d'ell; ell matava o deixava viure qui volia, n'enaltia uns i n'humiliava d'altres.
|
|
| 738. | Dn 6,26 | | |
|
Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra:
--Us desitjo molta pau!
|
|
| 739. | Dn 7,14 | | |
|
i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.
|
|
| 740. | Dn 9,10 | | |
|
Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t'hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes.
|
|
| 741. | Dn 9,11 | | |
|
Tot Israel ha violat la teva Llei, se n'ha allunyat, sense fer cas del que li deies. Finalment ens han caigut al damunt les malediccions i les imprecacions escrites en la Llei de Moisès, el teu servent, perquè havíem pecat contra tu.
|
|
| 742. | Dn 9,26 | | |
|
Passades les seixanta-dues setmanes d'anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d'un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions.
|
|
| 743. | Dn 9,27 | | |
|
Durant una setmana d'anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d'anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l'angle de l'altar hi haurà l'abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»
|
|
| 744. | Dn 12,1 | | |
|
»"En aquell temps s'alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n'hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre.
|
|
| 745. | Esd 2,70 | | |
|
Els sacerdots, els levites, una part del poble, els cantors, els porters i els servents del temple es van establir en les seves poblacions. Així tots els israelites tornaren a habitar en els seus llocs d'origen.
|
|
| 746. | Esd 3,1 | | |
|
Quan va arribar el mes setè de l'any, tots els israelites, que ja s'havien establert en les seves poblacions, es van congregar com un sol home a Jerusalem.
|
|
| 747. | Esd 3,10 | | |
|
Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d'Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d'Israel.
|
|
| 748. | Esd 3,11 | | |
|
Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n'és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
|
|
| 749. | Esd 3,13 | | |
|
I era impossible de distingir entre les aclamacions d'alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè el poble proferia unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny.
|
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|