Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
1323 coincidències en 1256 versets
| 841. | 2 Cr 32,23 | | |
|
Molta gent venia a Jerusalem portant ofrenes al Senyor i presents per a Ezequies, rei de Judà. Ezequies, després d'aquests fets, va adquirir un gran prestigi davant de totes les nacions.
|
|
| 842. | 2 Cr 32,31 | | |
|
Però, quan rebé uns dignataris vinguts de Babilònia, acompanyats d'intèrprets, per informar-se del prodigi que hi havia hagut al país, Déu l'abandonà per posar-lo a prova i per conèixer totes les seves intencions.
|
|
| 843. | 2 Cr 33,2 | | |
|
Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites.
|
|
| 844. | 2 Cr 33,9 | | |
|
Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
|
|
| 845. | 2 Cr 34,24 | | |
|
"Jo, el Senyor, faré caure un desastre damunt aquest lloc i els seus habitants; així es compliran totes les malediccions escrites en el llibre que ha estat llegit davant el rei de Judà.
|
|
| 846. | 2 Cr 34,31 | | |
|
El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l'aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ànima, i de guardar les clàusules de l'aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre.
|
|
| 847. | 2 Cr 35,2 | | |
|
Josies va fer que els sacerdots reprenguessin les seves funcions i els encoratjà a mantenir el culte en el temple del Senyor.
|
|
| 848. | 2 Cr 35,27 | | |
|
i totes les seves accions, des del principi a la fi, tot consta en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà.
|
|
| 849. | Estgr 1,1 | | |
|
El dia u del mes de nissan de l'any segon del rei Artaxerxes el Gran, Mardoqueu va tenir un somni. Mardoqueu era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí.
Era un jueu important que prestava els seus serveis al palau del rei. Vivia a la ciutat de Susa.
Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem juntament amb Jeconies, rei de Judà.
El somni de Mardoqueu era aquest: Va sentir un gran trasbals a la terra, amb crits, aldarulls, trons i un terratrèmol.
Dos dracs enormes avançaven disposats a lluitar entre ells. Van llançar un bramul terrible.
En sentir-lo, totes les nacions es mobilitzaren per atacar la nació justa.
Quin dia més fosc i tenebrós era aquell! Quina tribulació i quina angúnia! A la terra, calamitats i total confusió!
Tota la nació justa es va esglaiar davant la imminència del desastre i es preparava a desaparèixer,
però llavors va clamar a Déu. Al seu clam, d'una petita font es va formar un gran riu amb molta aigua.
Sortí el sol lluminós, i els humils foren enaltits i van engolir els orgullosos.
Mardoqueu es va despertar. En el somni havia vist allò que Déu havia decidit de fer. I anà donant-hi voltes fins al vespre, maldant de totes maneres per comprendre'n el sentit.
Una vegada, Mardoqueu descansava a palau, a prop de Gabata i Tarra, els dos eunucs del rei, guardians del palau.
Va escoltar la seva conversa i va fer indagacions sobre el que duien entre mans: llavors va descobrir que conspiraven per assassinar el rei Artaxerxes. Mardoqueu els va denunciar al rei.
Interrogats pel rei, els dos eunucs van confessar i foren executats.
El rei va fer escriure aquests fets perquè en quedés constància. Mardoqueu, per la seva part, va escriure també la seva versió dels fets.
El rei confirmà Mardoqueu en els serveis que prestava a palau i el recompensà pel que havia fet.
Però Aman, fill d'Amedata, l'agaguita, home de gran prestigi davant el rei, volia fer pagar a Mardoqueu i al seu poble la mort dels dos eunucs.
Després d'això, en temps d'Artaxerxes, aquell que estenia el seu imperi sobre cent vint-i-set províncies des de l'Índia,
|
|
| 850. | Estgr 1,3 | | |
|
l'any tercer del seu regnat, va oferir un banquet als seus amics i als representants de les altres nacions, als nobles perses i medes, i als governadors de les províncies;
|
|
| 851. | Estgr 1,5 | | |
|
Un cop acabades aquelles festes de noces, el rei va oferir un altre banquet a la gent de totes les nacions que es trobava a la ciutat. El banquet va durar sis dies i se celebrà al pati del palau reial,
|
|
| 852. | Estgr 2,3 | | |
|
Els delegats nomenats pel rei en cada província de l'imperi podrien escollir noies d'aquestes condicions i portar-les a l'harem reial de Susa. Confiades a l'eunuc reial guardià de l'harem, ell els procuraria els cosmètics i tot el que necessitessin,
|
|
| 853. | Estgr 3,12 | | |
|
El dia tretze del mes primer van ser convocats tots els escribes reials. Seguint les ordres d'Aman, van escriure en nom del rei Artaxerxes als generals i governadors de cada província des de l'Índia fins a Etiòpia, a les cent vint-i-set províncies de l'imperi i als caps de les diverses nacions, a cada una en la seva llengua.
|
|
| 854. | Estgr 3,13 | | |
|
Els missatgers van portar a tot l'imperi d'Artaxerxes el decret d'exterminar els jueus i d'apoderar-se dels seus béns, en un sol dia del mes dotzè, que és el mes d'adar.
Còpia del text de la carta:
«Lletres del gran rei Artaxerxes adreçades a tots els governadors i als prefectes subalterns de les cent vint-i-set províncies des de l'Índia fins a Etiòpia:
Jo, que estic al capdavant de moltes nacions i estenc el meu domini per tota la terra, no vull deixar-me endur de la prepotència en el govern, sinó més aviat guiar-me sempre per la moderació i la benvolença. Vull assegurar als meus súbdits una vida tranquil·la, promoure un reialme amb lliure circulació de béns d'un cap a l'altre i garantir així la pau desitjada per tothom.
He demanat als meus consellers com podria culminar aquest projecte. Un d'ells, que excel·leix per la seva prudència i que ha donat proves constants de la seva adhesió i d'una sòlida fidelitat, és Aman, l'home que ocupa el segon lloc del reialme.
Ell m'ha informat sobre un cert poble hostil, que viu escampat entre totes les nacions de la terra. Tenen unes lleis contràries als altres pobles i constantment fan cas omís dels decrets reials. Per això són un obstacle a la unitat del govern que nosaltres promovem a dreta llei de manera irreprotxable.
»Doncs bé, considerant que aquesta nació és l'única a mantenir sempre una actitud contrària a tothom, que amb l'observança d'unes lleis estranyes es posa a part de tots i que amb la seva hostilitat contra el nostre govern comet els pitjors crims i desestabilitza així el nostre imperi,
ordenem que siguin aniquilats i exterminats tots els qui en el seu escrit assenyala Aman, el primer ministre i un segon pare per a mi. Com a enemics que són tots ells, amb les seves dones i els seus fills, han de ser passats a tall d'espasa, sense cap compassió ni mirament, el dia catorze del mes dotzè, el mes d'adar, de l'any en curs.
Així, en un sol dia, seran llançats violentament al país dels morts els rebels d'abans i d'ara, i assegurarem per a l'esdevenidor una estabilitat definitiva i sense destorbs en els nostres afers.»
|
|
| 855. | Estgr 4,11 | | |
|
"Totes les nacions de l'imperi saben que està perdut qualsevol home o dona que s'acosti a l'atri interior del palau per entrar a veure el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida aquell a qui el rei estén el ceptre d'or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m'ha cridat."
|
|
| 856. | Estgr 4,17 | | |
|
Mardoqueu se'n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.
Mardoqueu suplicava al Senyor recordant-li la grandesa de totes les seves obres.
Deia:
--Senyor, Senyor, Rei de l'univers, tot està sotmès al teu poder i, quan vols salvar Israel, no hi ha qui t'ho pugui impedir.
Tu has creat el cel i la terra i tot el que hi ha d'admirable sota el firmament.
Ets el sobirà de l'univers i ningú no pot resistir-te, Senyor.
Tu, Senyor, que coneixes totes les coses, saps que, si no m'he prosternat davant l'orgullós Aman, no ha estat per insolència, per arrogància o ambició.
Si es tractés de salvar Israel, m'avindria a besar-li les plantes dels peus.
Però m'he negat a fer-ho per no anteposar la glòria dels homes a la de Déu. Mai no em prosternaré davant ningú fora de tu, Senyor meu. I això no ho faig pas per orgull!
I ara, Senyor, tu que ets Déu i rei, tu que ets el Déu d'Abraham, salva el teu poble, ara que els enemics es proposen d'exterminar-nos, ara que es deleixen per destruir el poble que és heretat teva des del principi.
No et desentenguis dels qui són porció teva, que tu vas rescatar del país d'Egipte.
Escolta la meva súplica i sigues propici a aquest poble que és la teva possessió. Canvia en festa el nostre dol. Així viurem celebrant el teu nom, Senyor. Que no calli la veu dels qui et lloen!
I tot Israel clamava amb totes les forces, perquè veien com els sotjava la mort.
També la reina Ester, davant aquest perill de mort, va acudir al Senyor.
Es va treure els seus vestits esplèndids i se'n va posar uns de dol i de pena. En comptes de perfums exquisits, es cobrí el cap de cendra i d'immundícies. Va castigar la bellesa del seu cos i cobrí amb la cabellera embullada la part més esplèndida de la seva figura.
I pregava al Senyor, Déu d'Israel, dient:
--Senyor meu, rei nostre, tu ets l'únic Déu. Ajuda'm, que estic sola. Ningú no em pot ajudar fora de tu,
ara que haig d'arriscar la vida.
Des de petita, jo sentia contar en la tribu dels meus pares que tu, Senyor, havies escollit Israel d'entre totes les nacions, els nostres pares d'entre tots els seus avantpassats, per fer-ne per sempre la teva heretat, i que vas complir tot el que els havies promès.
És veritat que hem pecat contra tu donant glòria als déus dels nostres enemics; per això ens has abandonat a les seves mans. Ets just, Senyor!
Però ara ells no s'acontenten amb la nostra servitud amarga: s'han compromès amb els seus ídols
a anul·lar els teus decrets i a destruir el poble que és la teva heretat. Volen fer callar la veu dels qui et lloen i apagar la glòria del teu temple i del teu altar.
Pretenen que les nacions proclamin les gestes dels seus ídols vans i admirin eternament un rei mortal.
»Senyor, no cedeixis el teu ceptre reial a uns déus que no ho són pas. Que no puguin fer escarni de la nostra destrucció. Gira contra ells els seus plans, escarmenta l'home que va al davant de l'atac que sofrim.
Recorda't de nosaltres, Senyor; fes-te present en aquest moment de perill, i a mi dóna'm coratge, Rei dels déus i Senyor de tots els qui governen.
Posa en els meus llavis les paraules adients quan seré davant el lleó. Canvia les seves intencions i gira el seu odi contra l'home que ens combat, perquè tingui una mala fi juntament amb els seus partidaris.
A nosaltres allibera'ns amb el teu poder, i a mi ajuda'm, que estic sola. Només et tinc a tu, Senyor. Tu coneixes totes les coses.
Tu saps com detesto els honors dels qui desconeixen la teva Llei i amb quina repugnància comparteixo el llit d'un incircumcís, d'un que no és del meu poble.
Tu saps a què m'he vist forçada, jo que detesto les insígnies pròpies de la meva dignitat: només me les poso quan haig d'aparèixer en públic. Els altres dies, no les porto mai; em fan el mateix fàstic que la roba tacada d'impureses.
Jo, serventa teva, no he menjat mai a la taula d'Aman, ni he honorat amb la meva presència cap banquet del rei, ni he begut el vi ofert als déus.
I des que he canviat de condició fins avui, no he trobat cap motiu d'alegria si no és en tu, Senyor, Déu d'Abraham.
Déu que tens poder sobre tothom, escolta el clam dels qui han perdut tota esperança. Allibera'ns de la mà d'aquests malvats, i a mi allibera'm de la meva por!
|
|
| 857. | Estgr 5,1 | | |
|
Al cap de tres dies, Ester va donar per acabada la pregària, es tragué la roba de suplicant i es va posar els seus vestits esplèndids.
Radiant com estava, després d'invocar el Déu que vetlla per tots els homes i els salva, es va endur dues de les seves dames de companyia.
Es repenjava lànguidament en l'una,
mentre l'altra la seguia sostenint-li la cua del vestit.
Ester estava preciosa, en l'esclat de la seva bellesa, amb la cara somrient com d'enamorada, però amb el cor encongit de por.
Franquejà totes les portes fins a arribar davant el rei. Aquest s'estava assegut en el seu tron, portant la vestimenta de les grans solemnitats, tot cobert d'or i de pedres precioses. Realment inspirava terror.
El rei va aixecar el cap amb la cara encesa de majestat i amb una mirada plena d'ira. Llavors la reina es va esvair, pàl·lida i a punt de desmaiar-se, i va recolzar el cap en el de la dama que la precedia.
Déu va canviar els sentiments del rei, i el rei es va entendrir. Artaxerxes, enquimerat, saltà del tron i la prengué en braços fins que es va retornar. I l'animava amb dolces paraules.
Li va dir:
--Què et passa, Ester? Anima't. Sóc germà teu.
No moriràs. La prohibició de presentar-se davant meu només afecta el comú de la gent.
Acosta't!
|
|
| 858. | Estgr 8,12 | | |
|
durant un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d'adar, en tot l'imperi d'Artaxerxes.
Còpia del text de la carta:
«El gran rei Artaxerxes saluda els governadors de les cent vint-i-set províncies, des de l'Índia fins a Etiòpia, i tots els nostres súbdits lleials.
Molts, quan són distingits per la generosa bondat dels seus benefactors, es tornen massa ambiciosos.
I, no contents d'intentar fer mal als nostres súbdits, es mostren incapaços d'usar bé els honors rebuts, i encara gosen maquinar contra els seus benefactors.
Així esborren l'agraïment del cor de les persones i, envanits pel afalacs dels qui no tenen cap sentit d'allò que és bo, s'afiguren que evitaran el judici de Déu, que sempre ho veu tot i detesta el mal.
Sovint també, els qui exerceixen el poder confien la gestió dels afers als seus amics. Aquests, amb les seves arts, els fan còmplices de sang innocent i acaben arrossegant-los a catàstrofes sense remei.
Amb els seus raonaments mentiders inspirats en la seva mala fe, capgiren i confonen la innegable bona fe dels governants.
Per a constatar-ho, no cal que acudim als relats antics que coneixem per tradició: per poc que examineu el que passa al costat vostre, us trobareu amb fets criminals consumats per individus indignes del poder que han rebut.
Ara, però, ens cal mirar endavant a fi de procurar a tothom un imperi tranquil i en pau,
introduint les reformes oportunes i jutjant amb tota ponderació els afers que se'ns presentin.
»Hi ha hagut el cas d'Aman, fill d'Amedata, un macedoni, un estranger, doncs, sense una gota de sang persa i sense una engruna de la nostra generositat. Li havíem donat hospitalitat
i s'havia beneficiat de la benevolència amb què tractem tothom, sigui quina sigui la seva nació. Fins i tot li vam atorgar el títol oficial de «pare», i tothom s'havia de prosternar al seu davant com a segon personatge del nostre tron reial.
Però, incapaç de frenar el seu orgull, va provar d'arrabassar-nos el poder i la vida.
Amb un seguit de maquinacions tortuoses ens va demanar l'extermini de Mardoqueu, l'home que ens havia salvat la vida i constant benefactor, el d'Ester, la irreprotxable reina consort, i el de tota la seva nació.
Amb els seus estratagemes pretenia deixar-nos sense cap suport i traspassar l'hegemonia persa a les mans dels macedonis.
Nosaltres hem comprovat que els jueus, destinats a l'extermini per aquell gran criminal d'Aman, no són uns malfactors. Al contrari, es governen amb unes lleis justíssimes,
perquè són fills del Déu viu, altíssim i màxim, el Déu que des dels temps dels nostres avantpassats ha mantingut el nostre regne en un estat immillorable.
Per tant, fareu bé de no posar en pràctica el decret enviat per Aman, fill d'Amedata.
El seu autor i tota la seva família han estat penjats a l'entrada de Susa. El Déu que té sotmès tot l'univers li ha enviat ràpidament el càstig de què s'havia fet mereixedor.
»Publiqueu pertot arreu còpies d'aquesta carta que autoritza els jueus a regir-se lliurement per les seves pròpies lleis,
i ajudeu-los a defensar-se dels qui els ataquin el dia que havia de ser el de la seva desgràcia, el dia tretze del mes dotzè, el mes d'adar.
El Déu sobirà de l'univers ha canviat en diada d'alegria el dia destinat a l'extermini del llinatge escollit.
Vosaltres, doncs, celebreu també amb grans manifestacions aquest dia assenyalat, com una de les vostres grans solemnitats.
Que des d'ara i en el temps a venir, aquest dia signifiqui la salvació per a tots vosaltres i per als perses de bona voluntat, i recordi als qui conspirin contra nosaltres que van de dret a la perdició!
Qualsevol ciutat o província en general que no segueixi aquestes prescripcions serà passada a sang i foc, sense cap mirament. Estarà prohibit de transitar-hi, i fins les bèsties i els ocells en fugiran per sempre més.
|
|
| 859. | Estgr 8,17 | | |
|
En cada ciutat i província on era promulgat l'edicte i es donava a conèixer el decret del rei, els jueus estaven alegres i joiosos i ho celebraven amb festes i convits. Molts de les altres nacions es feien circumcidar i es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
|
|
| 860. | Estgr 10,3 | | |
|
Mardoqueu era el segon després del rei Artaxerxes. La seva autoritat s'estenia a tot l'imperi i era molt considerat entre els jueus. Estimat com era de tots ells, explicava a tot el seu poble quin havia estat el seu capteniment.
Mardoqueu va dir:
--Tot això ha vingut de Déu.
Ara recordo el somni que vaig tenir. Es referia a tot el que ha passat; i, de fet, no hi ha hagut res que no es complís.
Hi havia aquella petita font que es convertia en un riu, i també un sol lluminós i aigua abundant. El riu és Ester, que el rei va prendre per esposa i va fer reina.
Els dos dracs som Aman i jo.
Les nacions són aquells qui s'han aliat per esborrar el nom dels jueus.
Els qui clamaven a Déu i han estat salvats són Israel, la meva nació. El Senyor ha salvat el seu poble, el Senyor ens ha alliberat de totes aquestes calamitats! Déu ha obrat grans senyals i prodigis que mai no s'havien vist entre els pagans!
Per això ha tirat a la sort dos destins, l'un per al poble de Déu, l'altre per a tots els altres pobles.
Els daus d'aquestes dues sorts han caigut en el dia, l'hora, el moment en què Déu havia decidit de jutjar totes les nacions.
Déu s'ha recordat del seu poble i ha fet justícia als qui som la seva heretat.
Els dies catorze i quinze del mes d'adar, el poble d'Israel celebrarà un aplec festiu i joiós a la presència de Déu. Se celebrarà de generació en generació per sempre.
L'any quart del regnat de Ptolemeu i de Cleòpatra, Dositeu, que afirmava ser sacerdot i levita, i el seu fill Ptolemeu van portar l'esmentada carta sobre la festa dels Purim dient que era autèntica i que l'havia traduïda Lisímac, fill de Ptolemeu, que era dels de Jerusalem.
|
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides |
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|