Programa: © 2001
,
OFMCap
Preparat per:
Societat Bíblica d'Eslovènia
|
Buscant: BCI - Bíblia Catalana Interconfessional.
2458 coincidències en 2266 versets
1330. | Jdt 13,16 | |
Ho juro pel Senyor, que m'ha guardat durant tota la meva gesta: el meu rostre ha seduït Holofernes per a la seva perdició, però ell no ha fet amb mi res de dolent que em pugui infamar o avergonyir.
|
|
1331. | Jdt 13,20 | |
Que Déu t'enalteixi eternament i t'ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Obrant amb tota rectitud a la presència de Déu, ens has preservat de la ruïna.
I tot el poble va exclamar:
--Així sigui, així sigui!
|
|
1332. | Jdt 14,9 | |
Quan acabà l'explicació, la gent va esclatar en visques entusiastes. Els crits d'alegria ressonaven per tota la ciutat.
|
|
1333. | Jdt 15,14 | |
Judit va entonar davant tot Israel aquest cant d'acció de gràcies, i tot el poble corejà aquest càntic de lloança:
|
|
1334. | Tb 1,21 | |
»Però no havien passat encara quaranta dies, que els dos fills de Sennaquerib el van assassinar i van fugir a les muntanyes d'Ararat. El succeí Assarhadon, un altre dels seus fills. Aquest confià a Ahicar, el fill del meu germà Hanael, les finances i tota l'administració de l'imperi.
|
|
1335. | Tb 2,11 | |
»En aquella situació, la meva dona Anna, com tantes altres dones, es posà a treballar.
|
|
1336. | Tb 3,4 | |
Havíem desobeït els teus manaments, i tu has permès que fóssim lliurats al saqueig, a la deportació i a la mort. Som la riota, l'escarni, les enraonies de totes les nacions on ens has dispersat.
|
|
1337. | Tb 3,11 | |
Llavors es girà cap a la finestra, alçà les mans i pregava així:
--Ets beneït, Déu misericordiós!
Que el teu nom
sigui beneït per sempre!
Que et beneeixi eternament
tota la teva creació!
|
|
1338. | Tb 4,8 | |
Fes caritat en proporció als béns que tinguis. Si en tens molts, dóna més; si en tens pocs, no et sàpiga greu de fer una almoina més petita.
|
|
1339. | Tb 4,13 | |
Per tant, fill meu, estima els teus parents. Per orgull no deixis de prendre la teva muller d'entre els teus parents, homes i dones del teu poble. Perquè l'orgull porta a la perdició i a la ruïna, de la mateixa manera que la peresa comporta gran decadència i gran misèria. De fet, la peresa és la mare de la fam.
|
|
1340. | Tb 4,19 | |
»Beneeix el Senyor, el teu Déu, en tot moment. Demana-li que adreci els teus camins perquè tot el que decideixis i emprenguis arribi a bon terme, ja que el bon encert no és patrimoni de cap nació; és el Senyor mateix qui dóna el bon encert, però enfonsa, a qui ell vol, al país dels morts.
»Així, doncs, fill meu, tingues presents aquestes recomanacions; que mai no s'esborrin del teu cor.
|
|
1341. | Tb 7,16 | |
Edna anà a preparar un llit a l'habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Però, eixugant-se les llàgrimes, li va dir:
|
|
1342. | Tb 8,1 | |
Acabat l'àpat, es van aixecar per anar-se'n a dormir i acompanyaren el jove fins a l'habitació.
|
|
1343. | Tb 8,4 | |
Quan els pares de Sara hagueren sortit i tancat la porta de l'habitació, Tobies es va alçar del llit i digué a Sara:
--Aixeca't, germana meva. Preguem a nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar damunt nostre el seu amor i la seva protecció.
|
|
1344. | Tb 8,5 | |
Sara es va aixecar i tots dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
--Sigues beneït,
Déu dels nostres pares,
que el teu nom sigui beneït
per totes les generacions:
que et beneeixin per segles i segles
el cel i tot el que has creat.
|
|
1345. | Tb 12,22 | |
I no paraven de beneir Déu amb cants d'acció de gràcies, proclamant les grans meravelles que havia fet: un àngel de Déu se'ls havia aparegut!
|
|
1346. | Tb 13,2 | |
--Que sigui beneït Déu,
que viu eternament,
que sigui beneït el seu regne.
Ell castiga i es compadeix:
fa baixar al país dels morts,
al fons de la terra,
i fa sortir d'aquella gran perdició.
Res no s'escapa de la seva mà.
|
|
1347. | Tb 13,8 | |
Jo canto la seva lloança
en el país on visc deportat,
anuncio la seva majestat
i el seu poder
davant un poble pecador.
Convertiu-vos, pecadors,
feu el bé,
que és agradable als seus ulls:
qui sap si us tractarà
amb benevolència
i es compadirà de vosaltres.
|
|
1348. | Tb 14,1 | |
Amb aquestes paraules, Tobit va acabar el seu cant d'acció de gràcies.
|
|
1349. | Tb 14,15 | |
Abans de morir, va ser testimoni de la destrucció de Nínive i va veure com Aquiàcar, rei de Mèdia, hi deportava els habitants d'aquella ciutat. Tobies va beneir Déu per tot el que havia fet als ninivites i als assiris. Va tenir aquesta alegria abans de morir i beneí el Senyor Déu pels segles dels segles.
|
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides |
|
Darrera actualització del programa:
7/4/2020
|