|
Oracles contra les nacions
Contra Babilònia
13
1 Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d'Amós.
|
13
1 a 13.1-22 Los caps. 13--23 contienen principalmente mensajes contra las naciones extranjeras (cf. también Jer 46--51; Ez 25--32; Am 1--2). Estos mensajes no son expresión de fanatismo nacionalista, sino de una verdadera fe profética que reconoce la soberanía de Dios sobre todo gobierno humano (cf. Is 10.5-19). Is 13.1--14.23 tiene como tema a Babilonia, el imperio que reemplazó a Asiria como potencia mundial después de la destrucción de Nínive, su capital, en el 612 a.C. (cf. también Is 47.1-15). Para entender correctamente estos dos caps., se requiere algún conocimiento de las circunstancias históricas de ese período posterior.
b 13.1 Respecto de este nuevo encabezamiento, véase Is 2.1 n.
|
|
2 «Alceu l'estendard
sobre un tossal pelat,
crideu i feu senyals
perquè entrin
pels grans portals de Babilònia.
|
|
|
3 Jo mateix he donat ordres
als qui estan consagrats a mi,
he convocat els guerrers
per consumar la meva indignació,
per celebrar el triomf del meu honor.»
|
3 c 13.3 El mismo Dios ha consagrado a los valientes para que lleven a cabo el ataque contra Babilonia; probablemente se trata de los soldados medos (v. 17).
|
|
4 Escolteu quin avalot a les muntanyes:
s'assembla al d'una gran gentada!
Escolteu quin brogit de reialmes,
quina coalició de nacions!
El Senyor de l'univers
passa revista a les tropes.
|
|
|
5 Vénen d'una terra llunyana,
de més enllà de l'horitzó,
per devastar tot el país.
És el Senyor que arriba
amb els instruments del seu furor.
|
|
|
6 Xiscleu de dolor,
que el dia del Senyor s'acosta;
ve com la potent devastació
del Totpoderós.
|
6 d 13.6 El día del Señor tiene aquí carácter universal y es una amenaza contra los enemigos del pueblo de Israel (véase Is 2.11 n.; cf. Ez 30.2-3; Jl 1.15; Sof 1.14-18; Mal 3.2; Ap 6.17).
|
|
7 Per això totes les mans
cauen sense força,
i a tothom se li fon el cor.
|
|
|
8 Els atenallen l'espant,
els dolors i els turments;
es retorcen com la dona quan infanta.
Es miren esglaiats els uns als altres,
amb la cara trasbalsada.
|
|
|
9 El dia del Senyor s'acosta implacable:
serà un esclat de fúria i de furor,
que convertirà el país en un desert
i exterminarà els culpables.
|
|
|
10 Estrelles i constel·lacions
deixaran de lluir;
el sol, quan surti, s'enfosquirà,
i la lluna ja no farà claror.
|
10 e 13.10 Este v. se cita en otros pasajes que tratan del día de Jehová y ha influido en el lenguaje relativo a ese tema. Cf. Ez 32.7; Mt 24.29; Mc 13.24-25; Lc 21.25; Ap 6.12-13; 8.12.
|
|
11 Ho diu el Senyor:
«Jo castigaré la depravació del món
i els crims dels malvats.
Posaré fi a l'orgull dels altius,
humiliaré l'arrogància dels tirans.
|
|
|
12 Els homes seran
més escassos que l'or,
més rars que l'or d'Ofir.
|
12 f 13.12 Ofir: lugar famoso por su oro y otros productos; su ubicación es incierta; posiblemente estaba situado en la costa oriental de África.
|
|
13 El dia que esclatarà la meva ira,
jo, el Senyor de l'univers,
ple d'indignació,
faré tremolar el cel
i sotragaré la terra.
|
|
|
14 Els homes,
com gaseles perseguides,
com un ramat que ningú no aplega,
tornaran cadascú al seu país,
fugiran a la seva terra.
|
14 g 13.14 Cf. Jer 50.16.
|
|
15 Si els aconsegueixen,
els traspassaran d'una llançada;
si els capturen,
els mataran amb l'espasa.
|
|
|
16 Veuran com trossegen
els seus propis infants,
els saquegen les cases,
violen les seves dones.
|
|
|
17 Jo atiaré contra ells els medes,
gent que no fa cas de la plata
ni s'interessa per l'or.
|
17 h 13.17 Los medos: habitantes de una nación al nordeste de Babilonia; fue incorporada al imperio persa en el 550 a.C. (véase Índice de mapas ).
|
|
18 Amb els seus arcs abatran els joves,
no es compadiran dels nadons
ni s'apiadaran dels infants.»
|
|
|
19 Babilònia, la perla dels imperis,
joiell i orgull dels caldeus,
sofrirà la mateixa destrucció
que Déu infligí
a Sodoma i Gomorra.
|
19 i 13.19 Sodoma y Gomorra: cf. Gn 19.24.
|
|
20 No serà habitada mai més,
restarà despoblada
per segles i segles.
Ni tan sols els nòmades
hi acamparan,
ni els pastors
hi tancaran els seus ramats.
|
20 j 13.19-22 Jer 50.39-40; cf. Ap 18.2,22-23.
|
|
21 Serà només un cau de gats mesquers;
els mussols ompliran les cases.
Allí viuran els estruços,
i els sàtirs hi dansaran.
|
|
|
22 Les hienes udolaran
en aquells palaus,
els xacals, en les grans mansions.
Aviat arribarà l'hora de Babilònia,
els seus dies estan comptats.
|
22 k 13.22 Palacios: texto probable; heb. las viudas de él.
|
|
Els deportats tornaran
14
1 El Senyor es compadirà dels descendents de Jacob. Els d'Israel seran encara els seus predilectes, i els farà tornar a la seva terra. Els estrangers s'ajuntaran a ells, s'uniran al poble de Jacob.
|
14
1 a 14.1-2 Con respecto al regreso de los desterrados, cf. Is 11.11-16. Estos dos v. forman parte de la transición entre la condenación de Babilonia en el cap. anterior y el poema contra el rey de Babilonia, iniciado en el v. 4.
c 14.1 Los extranjeros: los no judíos que irán a adorar al Dios de Israel (cf. Is 2.2-3; 56.6-8; Zac 8.20-22; Hch 2.8-12; 6.5.)
|
|
2 Altres pobles prendran els d'Israel i els conduiran al seu país. Però allí, a la terra del Senyor, els israelites posseiran aquells pobles com a esclaus i esclaves. Faran presoners els qui els havien empresonat i dominaran els qui els dominaven.
|
2 d 14.2 Cf. Is 60.10,14; 61.5.
|
|
Sàtira contra el rei de Babilònia
3 Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès,
|
3 e 14.3-23 Los v. 3-4 introducen el poema de los v. 4-21, indicando que se trata del rey de Babilonia; lo reafirman los v. 22-23, que sirven de conclusión.
f 14.3 El lenguaje que describe la situación de los israelitas exiliados en Babilonia es semejante al que se utiliza para describir la esclavitud de Israel en Egipto (cf. Ex 1.13-14).
|
|
4 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia:
«Quina fi, la del tirà!
S'ha acabat la seva arrogància.
|
4 g 14.4 Codiciosa: otra posible traducción según un antiguo ms. y varias versiones antiguas: su violencia. El heb. de otros ms., tomado del arameo, dice la (ciudad) que exige oro.
|
|
5 El Senyor ha trencat
el ceptre dels malvats,
la vara dels dominadors
|
|
|
6 que bastonejava els pobles
furiosament i sense parar,
que dominava amb ràbia les nacions
i les perseguia sense treva.
|
|
|
7 Ara la terra reposa tranquil·la
i esclata en crits d'entusiasme;
|
|
|
8 els xiprers i els cedres del Líban
també s'alegren i diuen:
"D'ençà que jeus a la tomba
no ve ningú més a tallar-nos."
|
8 h 14.8 Alusión al hecho de que los reyes explotaban excesivamente los bosques para construir edificios.
|
|
9 »El país dels morts es remou
amb l'anunci de la teva arribada;
desvetlla per tu
les ombres dels morts,
les de tots els poderosos de la terra;
fa aixecar dels seus setials
els reis de les nacions.
|
9 i 14.9 Véase Reino de la muerte en la Concordancia temática; cf. Ez 32.17-32.
j 14.9 Hizo levantar: en homenaje burlón, como se ve en el saludo irónico de los v. 10-11.
|
|
10 Tots et saluden i et diuen:
"Ara tu també ets feble:
t'has tornat com nosaltres!"
|
|
|
11 La teva arrogància
s'ha enfonsat al país dels morts
al so de les teves arpes.
El teu jaç és la podridura,
i els cucs et fan de cobrellit.
|
|
|
12 »Com has caigut del cel,
estel brillant del matí!
Ara has de jeure a terra,
tu que dominaves les nacions!
|
12 k 14.12 Ap 8.10; 9.1 contienen un eco de esta frase.
l 14.12-15 Aquí se compara al rey de Babilonia con el lucero, hijo de la mañana, astro que los cananeos tenían por un dios que había querido ponerse a la cabeza de los demás dioses (v. 13). Ese dios, según creían los cananeos, habitaba en un monte ubicado en un lejano punto en el norte. Con esta imagen, el autor ridiculiza el orgullo y la arrogancia del rey de Babilonia, insinuando que también él será derribado como aquel dios pagano. Cf. el pasaje sobre la caída del rey de Tiro en Ez 28.11-19.
|
|
13 Tu pensaves:
"Pujaré fins al cel,
posaré ben alt el meu tron,
per damunt de les estrelles de Déu,
i m'asseuré a la muntanya
on es reuneix la cort divina,
a tocar del cel.
|
|
|
14 Cavalcaré sobre els núvols
i seré com el Déu altíssim."
|
|
|
15 De fet, però,
has baixat al país dels morts,
al fons de tot dels inferns.
|
15 m 14.13-15 El NT aplica esta idea a Capernaúm (cf. Mt 11.23; Lc 10.15).
|
|
16 Els qui et veuen entrar t'observen,
et miren fixament i diuen:
"¿És aquest l'home
que feia tremolar la terra
i trontollar els reialmes?
|
|
|
17 ¿Aquest transformava el món
en un desert,
arrasava les ciutats
i negava la llibertat als presoners?"
|
17 n 14.17 La política de Babilonia, como la de Asiria, consistía en quebrantar el espíritu de los pueblos sojuzgados deportando los prisioneros de guerra a regiones lejanas.
|
|
18 »Tots els reis de les nacions
reposen amb honor,
cada un a la seva tomba.
|
|
|
19 A tu, en canvi,
t'han llançat fora del sepulcre,
com un fetus mal format,
com carronya trepitjada:
et cobreixen els cadàvers
de guerrers traspassats per l'espasa,
que han baixat
al més pregon de l'abisme.
|
19 ñ 14.19 Vástago: otra posible traducción: basura (o carroña ): texto probable. El heb. usa vástago o (retoño) quizá en contraste irónico con Is 11.1.
|
|
20 Però ni dintre la tomba
t'ajuntaràs amb ells,
perquè has devastat el teu país,
has assassinat el teu propi poble.
Ningú no pronunciarà
mai més el nom
de la teva dinastia criminal.
|
|
|
21 Per la culpa dels pares
prepareu ara la matança dels fills:
que no s'alcin més
a conquerir la terra
i a omplir de ciutats el món sencer!
|
|
|
22 »Ho dic jo, el Senyor de l'univers:
M'alçaré contra Babilònia
i n'exterminaré el nom i tot vestigi,
tot rebrot i tota posteritat.
|
|
|
23 La convertiré en terra pantanosa,
domini dels eriçons.
L'esbandiré d'una escombrada.
Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»
|
23 o 14.22-23 Afirmación concluyente de Jehová con respecto a Babilonia; véase v. 3-23 n.
|
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret et Societats Bíbliques Unides |
© 1995 United Bible Societies |
