1 Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem.

12 Jo, Cohèlet, que era rei d'Israel, a Jerusalem, 13 vaig posar-me amb tota l'ànima a investigar amb l'ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! 14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:

16 Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m'han precedit a Jerusalem. He fet l'experiència d'abundar en saviesa i coneixement.» 17 Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. 18 Perquè:

1 Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l'alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va: 2 les rialles em semblaven una estupidesa, i l'alegria, una cosa sense sentit.

3 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. 4 Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes, 5 feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d'arbres fruiters; 6 feia excavar basses per a regar les plantades d'arbres joves. 7 Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d'ovelles en posseïa més que tots els qui m'havien precedit a Jerusalem. 8 Vaig amuntegar plata i or, i tresors d'altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines. 9 Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m'havien precedit a Jerusalem. I, amb tot això, conservava la meva saviesa. 10 Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n'estava content. 11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.

12 Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert. 13 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:

Però també em vaig adonar que l'un i l'altre tenen el mateix destí. 15 Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d'haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va. 16 Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del savi, com del neci, no en perdurarà pas el record. 17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.

18 Vaig detestar tots els treballs amb què m'havia afanyat durant la vida, ja que n'hauré de deixar el fruit a l'home que em succeirà. 19 I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va. 20 Així, doncs, em vaig desanimar veient com m'havia escarrassat durant tota la vida. 21 Pensava que un home s'esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s'hi ha esforçat gens. També tot això és en va, i és una gran injustícia. 22 Perquè, de fet, què li queda a l'home de tots els treballs i de tot l'esforç amb què s'afanya sota el sol? 23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va.

24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l'home mateix, sinó que és un do de Déu. 25 Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu? 26 Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l'home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l'ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.

9 El qui treballa, què en treu del seu esforç? 10 M'he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: 11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l'home el sentit del passat i del futur, però sense que l'home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet.

12 Jo entenc que el millor que pot fer l'home és alegrar-se i passar bé la vida. 13 Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu. 14 Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s'hi pot afegir res ni se'n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat. 15 Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.

16 Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret. 17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»

18 Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. 19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l'home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L'home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. 20 Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. 21 Qui sap si l'alè de vida de l'home puja cap amunt mentre que l'alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra? 22 Entenc que no hi ha res millor per a l'home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d'ell?

1 M'he adonat, a més, de l'opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. 2 Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen. 3 Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món.

4 M'he convençut que tot l'esforç i tot l'èxit d'una obra és fruit de la rivalitat de l'un envers l'altre. També tot això és en va i afany inútil. 5 L'insensat s'està de braços plegats i es conforma a morir de fam. 6 Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil.

7 Encara he vist una altra cosa vana en aquest món. 8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s'escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. 10 I si l'un cau, l'altre l'aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! 11 Igualment, si dos dormen junts, s'escalfen; però un de sol, com es pot escalfar? 12 I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

13 Més val un noi pobre però intel·ligent que no pas un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se. 14 Doncs bé, imaginem-nos que treuen aquest noi de la presó i l'asseuen al tron, malgrat haver nascut pobre durant el regnat del seu antecessor. 15 Més tard, però, si un altre noi ocupa el tron del primer, jo veig com tots els vivents, que fan via sota el sol, es posen de la seva banda: 16 és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d'aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil.

17 Quan vagis al temple de Déu, pensa en el que fas. Anar-hi i escoltar és més agradable que els sacrificis que ofereixen els necis. Aquests no se'n surten ni de fer el mal!

1 Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. 2 Perquè així com l'excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.

3 Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. 4 Més val no prometre que no pas prometre i no complir. 5 No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l'enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l'obra que portes entre mans. 6 On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.

7 Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n'estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior. 8 L'avantatge d'un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.

12 He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l'home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. 13 Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. 14 Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se'n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n'ha tret res que es pugui emportar. 15 I això és una gran desgràcia: que se n'hagi d'anar tal com havia vingut. Què n'haurà tret de treballar en va? 16 És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l'enuig.

17 La conclusió d'allò que he vist és aquesta: és bo que l'home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s'afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna. 18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre'n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. 19 Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor.

1 Hi ha un mal que he observat en aquest món i que aclapara l'home. 2 Hi ha qui rep de Déu riquesa, béns i honor, sense que li falti res del que desitja, però Déu no li permet de fruir-ne, sinó que en frueix un estrany. Això sí que és en va i una gran desgràcia!

3 Un home pot tenir cent fills i viure anys i més anys; però, si no arriba a satisfer el desig de felicitat i acaba sense sepultura, jo dic que més feliç que ell és qui mor abans de néixer. 4 Perquè,

6 Encara que aquest altre visqués dues vegades mil anys, si no arribava a tastar la felicitat, què en trauria? A la fi, tothom fa cap al mateix lloc.

7 Si l'home treballa, és per menjar, però sempre torna a tenir gana. 8 Llavors, quin és l'avantatge del savi sobre l'ignorant? De què li serveix, al pobre, saber obrir-se camí en la vida? 9 Més val fruir del que es té que deixar-se endur pels desigs: també tot això és en va i afany inútil.

10 Ja fa temps que allò que existeix ha rebut un nom. I, a més, tots sabem què és un home: sabem que no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell. 11 Com més abundants són les paraules de l'home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar? 12 Al capdavall, qui sap què convé a l'home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d'explicar-li allò que passarà després d'ell sota el sol?

15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. 16 No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix. 17 Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d'hora. 18 Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se'n surt de tot plegat.

19 El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors. 20 De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta. 21 No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu, 22 que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!

23 He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. 24 Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l'entrellat? 25 He tornat encara, amb tota l'ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l'estupidesa, follia.

26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n'escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat. 27 Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me'n un criteri. 28 He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d'homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una. 29 Això és l'únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s'han buscat moltes complicacions.

1 Qui hi ha com el savi? Qui sap interpretar la dita: «La saviesa il·lumina el rostre de l'home i transforma la seva duresa»? 2 Jo la interpreto així: Observa les ordres del rei, tingues en compte el jurament diví 3 i no et precipitis. Fuig de la seva presència, no et quedis immòbil quan les coses es posen malament, perquè el rei farà el que vulgui. 4 La paraula del rei és sobirana, i ningú no gosarà demanar-li explicacions dels seus actes.

5 A qui observa el que està manat, no li passarà res de dolent. El savi sap discernir com i quan s'ha d'actuar. 6 En efecte, per a cada cosa hi ha un moment oportú i una conducta adient. Però l'home està exposat a grans perills, 7 perquè no sap què ha de passar. Qui li podrà explicar quan passaran les coses?

8 L'home no és amo del seu alè de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s'escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet.

9 Tot això ho he vist fixant-me en tot el que es fa sota el sol, en un temps en què l'home domina sobre l'home, per a desgràcia seva.

10 Així, he vist gent dolenta que havien freqüentat el temple i a qui feien grans funerals, mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament. També això és decebedor. 11 Com que les obres dolentes no són castigades a l'instant, per això el cor dels homes no es cansa de fer el mal. 12 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten, 13 però el malvat no aconseguirà la felicitat, ni allargarà la seva vida com una ombra, perquè no reverencia Déu». 14 De fet, a la terra hi ha una cosa que decep: hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos. Jo mantinc que també això és decebedor. 15 Per aquest motiu celebro l'alegria, perquè per a l'home no hi ha res millor en aquesta vida que menjar, beure i estar content; això l'acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure sota el sol.

16 M'he aplicat a conèixer la saviesa i a considerar els treballs que l'home ha de fer aquí a la terra: ni de dia ni de nit no s'acluquen els seus ulls. 17 I després de contemplar tota l'obra de Déu, veig que l'home no pot comprendre el que passa sota el sol; per més que s'hi esforci no se'n surt. I encara que el savi pretengui d'entendre-ho, en realitat no ho pot descobrir.

1 Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L'home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d'ell. 2 Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l'injust, al bo, al pur i a l'impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n'ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne. 3 Tothom té un mateix destí, i aquest és un mal que afecta tot el que es fa sota el sol. A més, el cor dels homes és ple de maldat i, mentre viuen, no pensen més que follies, fins que al final van a reunir-se amb els altres morts.

4 Doncs bé, mentre hi ha vida hi ha esperança, perquè «Val més un gos viu que un lleó mort». 5 Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s'ha esborrat. 6 Els seus amors, els seus odis, les seves gelosies han mort amb ells, i ja no tindran mai més part en tot el que es fa sota el sol.

7 Vés, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s'ha complagut en les teves obres. 8 Porta en tota ocasió vestits blancs i que no falti mai perfum en el teu cap. 9 Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure sota el sol tots els teus efímers dies. Aquesta és la teva part en la vida i en el treball amb què t'afanyes sota el sol. 10 El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món dels morts on hauràs d'anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa.

11 Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l'amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps. 12 De fet, l'home ignora la seva hora. Com els peixos agafats per la xarxa traïdora o com els ocells enxampats al parany, així són atrapats els homes per l'hora infausta que d'improvís els cau al damunt.

13 Encara he vist sota el sol un cas referent a la saviesa que m'ha semblat important. 14 Hi havia una ciutat petita, amb pocs habitants. Un rei poderós anà a atacar-la: hi va posar setge i va construir contra ella grans torres d'assalt. 15 En aquella ciutat hi havia un home pobre però savi que, gràcies a la seva saviesa, hauria pogut salvar-la; però a ningú no se li va acudir de recórrer a un home pobre com ell. 16 Doncs bé, jo afirmo que val més la saviesa que la força. Tanmateix, quan un home savi és pobre, la gent el menysprea i no escolta els seus consells. 17 Val més escoltar les paraules d'un savi dites amb calma que els crits d'un capitost de necis. 18 Val més la saviesa que les màquines d'atac. Però un sol error malmet molta cosa bona.

1 Llança el teu pa a l'aigua, que a la llarga el retrobaràs. 2 Però sàpigues també repartir el que tens entre set i fins entre vuit, que no saps quina calamitat pot arribar a la terra. 3 Quan els núvols van carregats, aboquen la pluja damunt la terra, i quan un arbre cau, tant si és cap al nord com cap al sud, es queda al lloc on ha caigut. 4 Qui es fixa en el vent no sembra, i qui s'encanta mirant els núvols no cull. 5 Així com ignores quin és el camí de l'alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l'altra. 6 Sembra de bon matí la teva llavor i al vespre no donis repòs a les teves mans, perquè, d'aquestes dues coses, no saps quina reeixirà, o bé si totes dues seran igualment profitoses.

7 Que n'és, de dolça, la llum! Que n'és, d'agradable, veure el sol! 8 Certament, si l'home viu molts anys, que els visqui amb alegria, però que recordi també que els dies de tenebra seran molts; tot el que vindrà és un desengany. 9 Jove, viu la joventut amb alegria, sigues feliç mentre ets encara jove. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. 10 Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos el sofriment, perquè la joventut i la flor de la vida passaran aviat.

9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.

12 A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.

13 Final de l'obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.