5 A vosaltres, encara que ja ho coneixeu tot, us vull recordar que el Senyor, després d'haver salvat una vegada per sempre el poble traient-lo de la terra d'Egipte, més tard va fer morir els qui no havien cregut. 6 Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres. 7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d'una manera semblant es van lliurar a cometre perversions i volien abusar d'éssers d'una altra naturalesa, s'han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.

8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos. 9 Ni tan sols l'arcàngel Miquel, quan pledejava amb el diable discutint sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigui el Senyor!» 10 Aquests, però, injurien allò que desconeixen, i es corrompen amb allò que només coneixen per instint, com els animals irracionals. 11 Ai d'ells! S'han embrancat pel camí de Caín; per diners, s'han enfonsat en l'error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. 12 Són la vergonya dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i s'afarten sense miraments. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel, 13 onades salvatges de la mar que llancen com escuma la pròpia vergonya, estels errants que tenen reservada per sempre la foscor de les tenebres.