1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Del recull d'Assaf. Salm.

2 Que pugi a Déu el meu clam,

que pugi a Déu i que ell m'escolti.

3 Et cerco, Senyor, en dies de perill,

i a les nits no em canso d'alçar les mans a tu,

però la meva ànima no troba consol.

4 Quan recordo el que Déu havia fet, sospiro,

em sento defallir sempre que hi penso; Pausa

5 no arribo a aclucar els ulls,

i em torbo tant, que ni goso parlar.

6 Penso en les èpoques llunyanes,

recordo els temps antics;

7 de nit rumio dintre meu

i em pregunto a mi mateix:

8 «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,

ja no ens serà propici mai més?

9 ¿Ha deixat per sempre d'estimar-nos,

s'ha desdit de les seves promeses?

10 ¿És que Déu s'ha oblidat de compadir,

i la indignació li endureix el cor?» Pausa

11 I exclamo: «És per això que sofreixo:

la mà de l'Altíssim ja no actua com abans!»

12 Recordo de nou les teves gestes, Senyor,

tots aquells fets meravellosos;

13 repasso dintre meu les teves obres

i penso en les teves proeses.

14 Déu meu, era sant el teu obrar;

quin déu era gran com ho era el nostre?

15 Tu, el Déu dels prodigis,

revelaves als pobles el teu poder.

16 Amb el teu braç vas rescatar el teu poble,

la fillada de Jacob i de Josep. Pausa

17 En veure't, Déu nostre, les ones,

en veure't, les ones s'arremolinaren,

s'esvalotaren les aigües abismals;

18 els núvols es desferen en aiguats,

van roncar les nuvolades,

brunzien les teves fletxes.

19 Amb el retruny del teu tro,

els llamps il·luminaven l'univers,

la terra tremolava i trontollava.

20 Pel mig de la mar et vas obrir camí,

i l'oceà es convertí en lloc de pas

de les teves petjades invisibles.

21 Vas conduir com un ramat el teu poble

sota el guiatge de Moisès i d'Aaron.