Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Jeremies 32

Jeremies :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

Compra del camp d'Anatot
32
Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l'any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l'any divuit de Nabucodonosor.
Per aquells dies, l'exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà. Sedecies, rei de Judà, l'hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: "Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l'ocuparà, i Sedecies, rei de Judà, no s'escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i a qui veurà amb els propis ulls. Serà dut a Babilònia, d'on no tornarà fins que jo ho decidiré. Si combateu contra els caldeus, no us en sortireu. Ho dic jo, el Senyor."»
En aquesta situació, Jeremies va dir:
--El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: "El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo."
»Tal com el Senyor havia anunciat, Hanamel, fill del meu oncle, va venir al pati de la guàrdia i em va dir:
»--Compra'm el camp que tinc a Anatot, en territori de Benjamí; per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo: compra'l, doncs!
»Jo vaig comprendre aleshores que això era cosa del Senyor. Per tant, vaig comprar el camp que Hanamel, el fill del meu oncle, tenia a Anatot i li'n vaig pagar disset sicles de plata. 10 Vaig escriure el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances. 11 Després vaig prendre l'escriptura de compra, tant la part segellada, que contenia el resum de les clàusules i condicions, com la part oberta, 12 i vaig donar-la a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel, dels testimonis que havien signat el contracte i dels altres jueus que vivien al pati de la guàrdia. 13 Davant d'ells vaig donar aquest encàrrec a Baruc:
14 »--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Pren aquests documents, aquesta escriptura de compra, tant la part segellada com la part oberta, i posa'ls en una gerra de terrissa perquè es conservin durant molt de temps. 15 Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país."
16 »Després d'haver donat l'escriptura de compra a Baruc, fill de Nerià, vaig pregar al Senyor:
17 »--Ah, Senyor, Déu sobirà! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible. 18 Tu mantens el teu amor per milers de generacions, però demanes comptes de les culpes dels pares en la persona dels fills, Déu gran i fort, que tens per nom "Senyor de l'univers." 19 Ets magnífic en el que decideixes i poderós en el que fas; els teus ulls vetllen la conducta dels homes, per pagar a cadascú el que ha merescut amb el seu comportament i amb les seves obres. 20 Vas obrar senyals i prodigis al país d'Egipte, i fins al dia d'avui t'has guanyat una anomenada davant d'Israel i davant tota la humanitat. 21 Vas fer sortir Israel, el teu poble, del país d'Egipte, entre senyals i prodigis, amb mà forta i amb braç poderós i enmig de gestes esglaiadores. 22 Vas donar-los aquest país que havies promès als seus pares, aquesta terra que regalima llet i mel. 23 Ells hi van entrar i en prengueren possessió, però després et van desobeir: no van viure d'acord amb les teves lleis ni van complir res del que els havies manat. Per això vas fer venir contra ells tot aquest desastre. 24 Ara els terraplens ja toquen a la ciutat, i l'ocupació és imminent. L'espasa, la fam i la pesta faran que caigui en mans dels caldeus que l'assalten. Però tu, que veus com es compleix tot el que vas predir, 25 em dius, Senyor, Déu sobirà, que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus.
26 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
27 --Jo sóc el Senyor, el Déu de tots els vivents, i per a mi no hi ha res impossible. 28 Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà. 29 Els caldeus, que assalten aquesta ciutat, hi entraran, hi calaran foc i la cremaran; i també cremaran les cases on, a dalt dels terrats, es cremaven ofrenes a Baal i es vessaven libacions a altres déus per irritar-me. 30 Perquè, des de la seva joventut, el poble d'Israel i el de Judà no han fet sinó ofendre'm; els israelites no han parat d'irritar-me amb els ídols que havien fabricat. Ho dic jo, el Senyor. 31 Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d'avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l'haig de fer desaparèixer de davant meu. 32 Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m'han irritat, tant el poble d'Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem. 33 Se m'han girat d'esquena: jo no em cansava d'instruir-los cada dia, però ells no n'han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó. 34 Han profanat el temple que porta el meu nom, col·locant-hi els seus ídols abominables. 35 Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m'havia acudit mai.
36 »Però ara, això diu el Senyor, Déu d'Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l'espasa, la fam i la pesta: 37 Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l'han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença. 38 Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu. 39 Faré que tots tinguin un sol cor i un sol comportament, tots em veneraran dia rere dia, per a bé d'ells i dels seus descendents. 40 Pactaré amb ells una aliança eterna: no em cansaré de ser a prop seu per fer-los el bé; faré que em venerin de tot cor i no s'allunyin de mi. 41 El meu goig serà fer-los el bé: amb tot el cor i amb tota l'ànima els implantaré sòlidament en aquesta terra. 42 Això diu el Senyor: Així com he fet caure aquest gran desastre sobre aquest poble, també faré que vingui damunt d'ells tot el bé que els he promès. 43 Tornaran a comprar camps en aquest país que ara veieu desolat, sense homes ni bestiar i deixat en mans dels caldeus. 44 En el territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i per tot Judà, a les ciutats de la Muntanya, de la Xefelà i del Nègueb, hi compraran camps pagant-ne el preu, escrivint els contractes i segellant-los davant de testimonis, perquè jo renovaré la vida d'aquest poble. Ho dic jo, el Senyor.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020