1 Corè, fill d'Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d'Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, 2 per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S'hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l'assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. 3 Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir:

--Ja n'hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d'ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor?

4 En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra. 5 Després digué a Corè i a tots els seus partidaris:

--Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. 6 Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, 7 i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L'home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n'hi ha prou, levites!

8 Moisès va dir encara a Corè:

--Escolteu-me, levites! 9 ¿No en teniu prou que el Déu d'Israel us hagi separat de la comunitat d'Israel i us concedeixi d'acostar-vos a ell, d'estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? 10 El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d'ell. Per què reclameu també el sacerdoci? 11 De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.

12 Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d'Eliab. Però ells van contestar:

--No volem venir! 13 ¿No en tens prou d'haver-nos tret d'un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? 14 No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!

15 Moisès, molt indignat, va dir al Senyor:

--No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.

16 Moisès va dir després a Corè:

--Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà. 17 Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.

18 Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l'encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l'entrada de la tenda del trobament. 19 Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l'assemblea. 20 El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué:

21 --Separeu-vos d'aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.

22 Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar:

--Déu i Senyor de l'alè de tots els vivents, ¿pel pecat d'un sol home t'indignaràs contra tota la comunitat?

23 El Senyor va respondre a Moisès:

24 --Digues a la comunitat que s'apartin dels voltants de l'indret on viuen Corè, Datan i Abiron.

25 Moisès, seguit pels ancians d'Israel, va anar on eren Datan i Abiron. 26 Allà digué a la comunitat:

--Aparteu-vos de les tendes d'aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.

27 Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron.

Datan i Abiron havien sortit fora, i s'estaven a l'entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures. 28 Llavors Moisès va dir:

--Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m'ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així. 29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m'ha enviat. 30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s'obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.

31 Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s'esberlà sota els peus d'ells. 32 La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns. 33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d'ells i desaparegueren d'enmig de la comunitat. 34 En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís. 35 D'altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l'encens.