36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. 37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. 38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa. 39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. 40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:

--Tabita, aixeca't.

Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. 41 Pere l'agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. 42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.