1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia.

2 Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. 3 I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:

--Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". 4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.

5 I el qui seu al tron va afirmar:

--Jo faig que tot sigui nou.

I afegí:

--Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.

6 Després em va dir:

--Ja s'han complert! Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el principi i la fi. Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res. 7 Els qui surtin vencedors posseiran tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ells seran fills meus. 8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els homicides, els immorals, els malèfics, els idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.

9 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:

--Vine i et mostraré la núvia, l'esposa de l'Anyell.

10 Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu 11 i envoltada de la seva glòria. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí. 12 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel. 13 Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. 14 La muralla de la ciutat reposava sobre un fonament de dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. 15 El qui em parlava tenia una vara d'or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. 16 La ciutat és quadrada: la seva llargada és igual a l'amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; la llargada, l'amplada i l'alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, amb la mida d'home que l'àngel usava. 18 La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d'or brunyit com el cristall. 19 Els fonaments de la muralla de la ciutat eren dotze pedres precioses de tota mena: la primera era jaspi; la segona, safir; la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; 20 la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, àgata; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d'or brunyit com el cristall.

22 De temple no n'hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l'univers, junt amb l'Anyell. 23 La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror, i l'Anyell és el gresol que la il·lumina. 24 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. 25 Les seves portes no es tancaran en tot el dia, perquè allí, de nits no n'hi haurà. 26 Li portaran, doncs, les riqueses i l'esplendor de les nacions. 27 Però no hi entrarà res d'impur, no hi entraran els idòlatres ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l'Anyell.