Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Èxode 12-15

Èxode :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

La sortida d'Egipte (12,1-15,21)
La festa de Pasqua
12
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron en el país d'Egipte:
--Aquest mes serà per a vosaltres el primer dels mesos de l'any. Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El dia deu d'aquest mes preneu un anyell o un cabrit per família, un per cada casa. Si una família és massa petita per a menjar-se'l, que s'ajunti amb els veïns més pròxims fins a completar el nombre de persones, comptant quantes en calen per a poder-se'l menjar. L'animal ha de ser sense cap defecte, mascle i d'un any. Podeu prendre tant un anyell com un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i tots els de la comunitat d'Israel el degollareu el capvespre d'aquell dia. Després preneu la sang i poseu-ne als dos muntants i a la llinda de les cases on us el menjareu. Mengeu-ne la carn aquella mateixa nit. L'heu de menjar rostida, amb pa sense llevat i amb herbes amargues. No mengeu gens de carn crua o bullida, sinó tot l'animal rostit, amb el cap, les potes i les entranyes. 10 No en guardeu gens per a l'endemà; si al matí encara en queda, cremeu-ho. 11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l'heu de menjar a corre-cuita. És la Pasqua del Senyor.
12 »Aquella nit travessaré el país d'Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d'Egipte. Jo sóc el Senyor. 13 La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. 14 Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l'han de celebrar.
La festa dels Àzims
15 »Durant set dies menjareu pa sense llevat. El primer dia fareu desaparèixer el llevat de les vostres cases, perquè si des del primer dia fins al setè algú menja pa fermentat, serà exclòs del poble d'Israel. 16 El primer dia i el setè són dies d'aplec sagrat. Aquests dies no heu de fer cap treball; podreu preparar només el menjar que necessiti cadascú. 17 Observeu, doncs, la festa dels Àzims, perquè aquest mateix dia us vaig fer sortir com un exèrcit del país d'Egipte. Totes les generacions l'han de guardar. És una institució perpètua. 18 El primer mes, des del dia catorze al capvespre fins al dia vint-i-u al capvespre, heu de menjar pa sense llevat. 19 Durant set dies no hi ha d'haver gens de llevat a les vostres cases, perquè si algú, nadiu o immigrant, menja pa fermentat, serà exclòs de la comunitat d'Israel. 20 No mengeu res fermentat; a tot arreu on habitareu heu de menjar pa sense llevat."
Preparació de la Pasqua
21 Moisès va cridar els ancians d'Israel i els digué:
--Preneu per a cada família un anyell o un cabrit i immoleu-lo com a víctima pasqual. 22 Agafeu un manat d'hisop, mulleu-lo en la sang recollida en el gibrell, marqueu amb la sang la llinda i els dos muntants, i que ningú de vosaltres no surti de casa fins al matí. 23 Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l'exterminador entri a les vostres cases. 24 Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. 25 Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. 26 I quan els vostres fills us preguntin: "Què significa per a vosaltres aquest ritu?", 27 respondreu: "És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases."
Llavors el poble s'agenollà i es prosternà. 28 Els israelites se'n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
Mort dels primogènits i sortida d'Egipte
29 A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. 30 Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver.
31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué:
--Sortiu d'enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. 32 Preneu també els vostres ramats d'ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi.
33 Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» 34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l'esquena. 35 Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d'or i vestits. 36 El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte.
37 Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. 38 També se'n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d'ovelles i de vaques. 39 Van coure la pasta que s'havien emportat d'Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d'Egipte i no s'havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions.
40 L'estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. 41 Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l'exèrcit del Senyor va sortir d'Egipte. 42 Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d'Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació.
Normes sobre la celebració de la Pasqua
43 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Aquestes són les normes referents a l'anyell pasqual:
»No n'ha de menjar cap estranger.
44 »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne.
45 »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran.
46 »L'heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa.
»No li heu de trencar cap os.
47 »Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar la Pasqua.
48 »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l'anyell pasqual.
49 »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l'immigrant que resideix enmig vostre.
50 Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron.
51 Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d'Egipte, formats com un exèrcit.
Normes sobre la festa dels Àzims i sobre els primogènits
13
El Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
--Consagra'm tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu.
Moisès va dir al poble:
--Recordeu-vos d'aquest dia que sortiu d'Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. En sortiu avui, el mes d'abib.
»Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d'haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: "Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d'Egipte." Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mà forta et va fer sortir d'Egipte. 10 Observa cada any aquesta institució el dia fixat.
11 »Quan el Senyor t'haurà fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurà donat, 12 ofereix al Senyor el primogènit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor. 13 Pots rescatar la primera cria de l'ase amb un xai; però, si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata també el teu fill primogènit. 14 Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: "Què vol dir això?", tu li respondràs: "El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d'Egipte, la terra on érem esclaus. 15 I com que el faraó s'obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits." 16 Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d'Egipte.
Déu fa sortir Israel d'Egipte
17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se'n a Egipte.» 18 Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortir del país d'Egipte formats en ordre de batalla.
19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d'Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d'aquí els meus ossos.»
20 Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. 21 El Senyor caminava al davant d'ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. 22 La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.
El faraó persegueix els israelites
14
El Senyor va parlar a Moisès. Li va dir:
--Ordena als israelites que tornin enrere i acampin enfront de Piahirot, entre Migdol i el mar, davant de Baal-Sefon. Acampeu vora el mar. El faraó pensarà que els israelites van perduts pel país i que el desert els ha barrat el pas. Jo enduriré el cor del faraó, i sortirà a perseguir-los. Llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, i els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
Els israelites ho van fer així.
El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren:
--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor. Els egipcis, amb tots els cavalls i els carros del faraó, amb els seus guerrers, i tot el seu exèrcit, els van perseguir i els aconseguiren a Piahirot, davant de Baal-Sefon, on havien acampat vora el mar.
10 El faraó s'havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien.
Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor, 11 i deien a Moisès:
--¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d'Egipte? 12 Ja t'ho dèiem quan hi érem: "Deixa'ns servir els egipcis." Més ens valia ser esclaus d'ells que no pas morir al desert.
13 Moisès va respondre al poble:
--No tingueu por! Aguanteu ferms, que avui veureu com el Senyor us salva. Ara veieu els egipcis, però no els tornareu a veure mai més. 14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.
El pas del Mar Roig
15 El Senyor va dir a Moisès:
--Per què clames a mi? Ordena als israelites que es posin en marxa. 16 I tu alça el teu bastó, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, perquè els israelites passin a peu eixut pel mig del mar. 17 Jo enduriré el cor dels egipcis perquè hi entrin al seu darrere; llavors manifestaré la meva glòria vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus guerrers. 18 I quan hauré manifestat la meva glòria vencent el faraó, els seus carros i els seus guerrers, els egipcis sabran que jo sóc el Senyor.
19 L'àngel de Déu, que caminava davant la formació d'Israel, es posà a caminar al seu darrere. També s'hi va posar la columna de núvol que els anava al davant, 20 i es va situar entre la formació d'Egipte i la d'Israel. Hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava la nit. En tota la nit les dues formacions no es van acostar l'una a l'altra.
21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, 22 i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 23 Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d'ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: 25 encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d'avançar.
Els egipcis van exclamar:
--Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d'ells contra Egipte!
26 El Senyor digué a Moisès:
--Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
27 Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se'l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. 28 Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l'exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. 29 En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d'Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.
Càntic de Moisès
15
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor:
Canto al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la força
i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
És el meu Déu,
i jo l'he de lloar,
el Déu del meu pare,
i jo l'he d'enaltir.
El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és «el Senyor».
Els carros del faraó i el seu exèrcit,
els ha llançat al mar.
Els millors combatents
s'han enfonsat al Mar Roig.
Els han cobert les onades,
han baixat al fons com una pedra.
La teva dreta, Senyor,
és forta i gloriosa.
La teva dreta, Senyor,
ha desfet l'enemic.
La teva grandesa
ha derrocat els adversaris.
La teva ira s'arbora
i els consumeix com la palla.
Al bufec del teu alè
s'han apilat les aigües,
s'han alçat les onades com un dic,
s'ha endurit l'aigua al mig del mar.
L'enemic es deia:
«Els perseguiré i els agafaré,
m'atiparé de repartir botí,
em trauré l'espasa,
i tots seran meus!»
10 Però bufa el teu alè,
i el mar els cobreix;
s'enfonsen com plom
dins les aigües poderoses.
11 Qui és com tu
entre els déus, Senyor?
Qui és com tu,
magnífic entre els sants?
Fas proeses temibles,
obres meravelles.
12 Has aixecat la mà,
i la terra ha engolit els enemics.
13 Guies amb amor
el poble que has redimit;
el teu poder el condueix
al teu lloc sagrat.
14 Els pobles tremolen
només de sentir-ho;
el pànic s'apodera
dels habitants de Filistea.
15 Estan esglaiats els cabdills d'Edom,
els caps de Moab s'han estremit;
s'han espantat
tots els habitants de Canaan.
16 Han caigut damunt d'ells
el pànic i el terror;
la força del teu braç
els ha deixat muts com la pedra,
mentre el teu poble travessava,
Senyor,
mentre travessava
el poble que t'has fet teu.
17 Fes-lo entrar a la muntanya;
implanta'l, Senyor, a la teva heretat,
al lloc que has preparat
per a residir-hi,
al santuari
que han bastit les teves mans.
18 El Senyor és rei per sempre més!
19 Quan els cavalls del faraó, amb els seus carros i els seus guerrers, van entrar al mar, el Senyor va fer tornar les aigües damunt d'ells. En canvi, els israelites havien caminat enmig del mar per terra eixuta.
20 Aleshores la profetessa Maria, germana d'Aaron, va prendre el tamborí, i totes les dones van seguir-la, dansant i tocant tamborins. 21 Maria entonava la tornada:
Canteu al Senyor
per la seva gran victòria;
ha tirat al mar
cavalls i cavallers.
La marxa pel desert (15,22-18,27)
L'aigua de Marà
22 Moisès va fer partir Israel del Mar Roig cap al desert de Xur. Van caminar durant tres dies pel desert, sense trobar aigua, 23 fins que arribaren a Marà; però no hi pogueren beure aigua, perquè era amarga. Per això aquell lloc s'anomena Marà (que vol dir «amargor»). 24 El poble començà a murmurar contra Moisès. Deien:
--Què hem de beure?
25 Moisès va clamar al Senyor, i el Senyor li va mostrar un tronc. Ell el va tirar a l'aigua, i l'aigua es tornà dolça.
Allà el Senyor va donar al poble lleis i prescripcions, i també allà va posar-lo a prova. 26 Li digué:
--Si escoltes la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que li plau, si obeeixes els seus manaments i guardes tots els seus decrets, no us enviaré les malalties que he enviat als egipcis, perquè jo, el Senyor, us guareixo.
27 Després els israelites van arribar a Elim, on hi ha dotze fonts i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020