Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Èxode 4-9

Èxode :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

Signes de la missió de Moisès
4
Moisès va respondre:
--Els israelites no em creuran ni m'escoltaran. Diran: "No és veritat que se t'hagi aparegut el Senyor Déu."
El Senyor li preguntà:
--Què hi tens, a la mà?
Moisès respongué:
--Un bastó.
El Senyor li va ordenar:
--Llança'l a terra.
Ell l'hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere.
El Senyor li va dir:
--Allarga la mà i agafa-la per la cua.
Ell va allargar la mà i l'agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. El Senyor va afegir:
--Així creuran que se t'ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
El Senyor li digué encara:
--Posa't la mà al pit.
Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.
Després el Senyor li digué:
--Posa't altra vegada la mà al pit.
Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.
El Senyor va afegir:
--Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. I si tampoc no et creuen ni fan cas d'aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l'aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.
Aaron, portaveu de Moisès
10 Moisès va dir al Senyor:
--Senyor, et demano que m'excusis. Jo no sé parlar. No n'he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
11 El Senyor li respongué:
--Qui ha donat la boca a l'home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? 12 Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t'ensenyaré què has de dir.
13 Moisès va insistir:
--T'ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
14 El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir:
--¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s'alegrarà sincerament de veure't. 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. 16 Ell parlarà al poble en lloc teu; ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu. 17 I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis.
Missió de Moisès i Aaron (4,18-7,7)
Retorn de Moisès a Egipte
18 Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué:
--Permet que me'n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius.
Jetró li va respondre:
--Vés-te'n en pau.
19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès:
--Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
20 Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l'ase i se'n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu.
21 El Senyor digué a Moisès:
--Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t'he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble. 22 Digues-li: "Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit. 23 Jo t'he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit."
24 Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir. 25 Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.» 26 Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió.
El poble fa cas de Moisès i Aaron
27 El Senyor digué a Aaron:
--Vés a trobar Moisès al desert.
Ell hi anà, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar. 28 Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer. 29 Després Moisès i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites. 30 Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisès i va fer els prodigis davant el poble. 31 Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d'intervenir a favor d'ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.
Moisès i Aaron davant el faraó
5
Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu."
El faraó va respondre:
--Qui és el Senyor perquè jo n'hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
Ells van insistir:
--El Déu dels hebreus se'ns ha aparegut: hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l'espasa.
El rei d'Egipte els respongué:
--Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
I va afegir:
--¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
Enduriment del faraó
Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
--No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: "Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!" Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10 Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:
--Això diu el faraó: "No us proveiré més de palla. 11 Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció."
12 El poble es va dispersar per tot el país d'Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls. 13 Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:
--Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14 Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:
--Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15 Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:
--Per què tractes així els teus servents? 16 De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17 El faraó va respondre:
--Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18 Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
El Senyor confirma Moisès en la seva missió
19 Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20 Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21 i els digueren:
--Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:
--Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m'hi has enviat? 23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.
6
El Senyor va respondre a Moisès:
--Ara veuràs què faré amb el faraó: amb mà forta l'obligaré a deixar sortir els israelites, amb mà forta es veurà constret a expulsar-los del país.
El poble no escolta Moisès
Déu va dir a Moisès:
--Jo sóc el Senyor. Em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a "Déu totpoderós", però no m'hi vaig revelar amb el meu nom, que és "el Senyor". Vaig fer amb ells la meva aliança i els vaig prometre que els donaria el país de Canaan, on ells ja vivien com a immigrants. Ara he sentit els gemecs dels israelites, esclavitzats pels egipcis, i m'he recordat de la meva aliança. Per això, digues als israelites de part meva: "Jo sóc el Senyor. Jo us trauré del damunt els treballs forçats dels egipcis i us alliberaré de l'esclavatge. Amb el poder del meu braç us rescataré i a ells els castigaré durament. Faré de vosaltres el meu poble i jo seré el vostre Déu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, el qui us trec del damunt els treballs forçats dels egipcis. Després us conduiré al país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us el donaré en possessió. Us ho dic jo, el Senyor."
Moisès va anunciar tot això als israelites, però ells no el van escoltar: estaven abatuts per la duresa del treball.
Nova missió de Moisès i Aaron davant el faraó
10 El Senyor digué a Moisès:
11 --Vés a parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, perquè deixi sortir els israelites del país.
12 Moisès respongué al Senyor:
--Ni tan sols els israelites no m'han escoltat. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó, a mi que no em sé expressar?
13 El Senyor va parlar amb Moisès i Aaron i els ordenà que anessin a trobar els israelites i el faraó, per fer sortir els israelites del país d'Egipte.
Llista genealògica dels familiars de Moisès i Aaron
14 Aquests són els principals llinatges israelites:
Fills de Rubèn, el primogènit d'Israel: Hanoc, Pal·lú, Hesron i Carmí. Aquests són els clans dels descendents de Rubèn.
15 Fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, el fill de la cananea. Aquests són els clans dels descendents de Simeó.
16 Noms dels fills de Leví i dels seus descendents: Leví va tenir tres fills, Guerxon, Quehat i Merarí, i va viure cent trenta-set anys. 17 Fills de Guerxon: Libní i Ximí, amb els seus clans. 18 Fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. Quehat va viure cent trenta-tres anys. 19 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquests són els clans dels descendents de Leví.
20 Amram es va casar amb la seva tia Joquèbed, que li donà dos fills, Aaron i Moisès. Amram va viure cent trenta-set anys.
21 Fills d'Ishar: Corè, Nèfeg i Zicrí. 22 Fills d'Uziel: Mixael, Elsafan i Sitrí.
23 Aaron es va casar amb Elixeba, filla d'Amminadab i germana de Nahxon, que li va donar quatre fills: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
24 Fills de Corè: Assir, Elcanà i Abiassaf. Aquests són els clans dels descendents de Corè.
25 Eleazar, fill d'Aaron, es va casar amb una de les filles de Putiel, que li donà un fill, Pinhàs.
Tots aquests són els caps de llinatge dels levites, segons els seus clans.
26 Va ser a Aaron i a Moisès que el Senyor va dir: «Feu sortir del país d'Egipte els israelites, formats per estols.» 27 I tots dos, Moisès i Aaron, van parlar amb el faraó, el rei d'Egipte, per fer-ne sortir els israelites.
Moisès i Aaron, confirmats novament en la seva missió
28 El dia que el Senyor va parlar amb Moisès en el país d'Egipte, 29 li va dir:
--Jo sóc el Senyor. Fes saber al faraó, el rei d'Egipte, tot el que et diré.
30 Moisès va respondre al Senyor:
--Jo no em sé expressar. ¿Com m'ha d'escoltar el faraó?
7
El Senyor digué a Moisès:
--Davant el faraó tindràs l'autoritat d'un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. Tu li diràs tot el que jo et manaré, i el teu germà Aaron parlarà amb el faraó perquè deixi sortir els israelites del país. Ara bé, jo enduriré el cor del faraó. Multiplicaré els meus senyals i prodigis en el país d'Egipte, però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d'Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit. Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo sóc el Senyor.
Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat. Moisès tenia vuitanta anys i Aaron vuitanta-tres quan anaren a parlar amb el faraó.
Les plagues d'Egipte (7,8-11,10)
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Si el faraó us demana que feu un prodigi, tu, Moisès, digues a Aaron que prengui el bastó i el llanci al davant d'ell; el bastó es convertirà en un dragó.
10 Moisès i Aaron anaren a trobar el faraó i van fer el que el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el bastó davant el faraó i els seus cortesans, i es convertí en un dragó. 11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris: 12 cada un d'ells va llançar a terra el seu bastó, i els bastons es convertiren en dragons. Però el bastó d'Aaron va engolir els altres bastons. 13 Tot i això, tal com el Senyor havia anunciat, el cor del faraó es va endurir i no va escoltar Moisès i Aaron.
Primera plaga: l'aigua transformada en sang
14 El Senyor va dir a Moisès:
--El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble. 15 Vés a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera'l a la vora del riu. 16 Digues al faraó: "El Senyor, el Déu dels hebreus, m'ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar. 17 Doncs això diu el Senyor: Ara sabràs que jo sóc el Senyor: amb aquest bastó donaré un cop a les aigües del Nil i es convertiran en sang. 18 Els peixos es moriran, i el riu farà tan mala olor que els egipcis no en podran beure l'aigua."
19 El Senyor va dir a Moisès:
--Digues a Aaron: "Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d'Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l'aigua es converteixi en sang." Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.
20 Moisès i Aaron van fer el que els havia manat el Senyor. Un d'ells va alçar el bastó, donà un cop a les aigües del Nil en presència del faraó i dels seus cortesans, i tota l'aigua del Nil es convertí en sang. 21 Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l'aigua. Hi havia sang en tot el país.
22 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat. 23 El faraó se'n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet. 24 Mentrestant, com que no podien beure l'aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure. 25 I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil.
Segona plaga: les granotes
26 El Senyor va dir a Moisès:
--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 27 Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu territori una invasió de granotes. 28 El Nil se n'omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres. 29 Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans."
8
El Senyor va dir encara a Moisès:
--Digues a Aaron: "Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d'Egipte."
Aaron va estendre la mà cap a les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país. Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d'Egipte. Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.
Moisès li va respondre:
--Digna't assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
Ell va dir:
--Demà mateix.
Moisès afegí:
--Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu. Les granotes s'apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.
Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell. El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir. 10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país. 11 Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Tercera plaga: els mosquits
12 El Senyor va dir a Moisès:
--Digues a Aaron: "Estén el teu bastó i dóna un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d'Egipte."
13 Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mà amb el bastó i donà un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s'havia convertit en mosquits a tot el país d'Egipte. 14 Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.
15 Llavors els mags van dir al faraó:
--Aquí hi ha la mà de Déu.
Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Quarta plaga: els tàvecs
16 El Senyor va dir a Moisès:
--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: "Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d'Egipte quedaran plenes de tàvecs; 18 però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, sóc enmig d'aquest país. 19 Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà."
20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.
21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.
22 Moisès li va respondre:
--No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran. 23 Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.
24 Llavors el faraó va dir:
--Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
25 Moisès li va respondre:
--Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s'hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.
26 Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor. 27 El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un. 28 Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d'Israel.
Cinquena plaga: la pesta
9
El Senyor va dir a Moisès:
--Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. Si et negues a deixar-lo sortir, si t'entestes a retenir-lo, el Senyor farà sentir el poder de la seva mà contra els ramats que tens als camps: els cavalls, els ases, els camells, les vaques i les ovelles. Tots patiran una epidèmia terrible de pesta. Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d'Israel i els ramats d'Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites."
El Senyor va fixar fins i tot el moment. Digué:
--Jo, el Senyor, demà faré això al país d'Egipte.
A partir de l'endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d'Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites. El faraó va manar que ho comprovessin i, efectivament, no havia mort ni un sol animal dels israelites. Malgrat això, va endurir el seu cor i no deixà sortir el poble d'Israel.
Sisena plaga: les úlceres
El Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
--Preneu dos bons grapats de sutge d'un forn i que Moisès el llanci enlaire al davant del faraó. El sutge es convertirà en pols i s'escamparà per tot el país d'Egipte. Caurà sobre la gent i sobre els animals de tot el país i els produirà unes úlceres que es tornaran grans nafres.
10 Ells van prendre sutge d'un forn, es presentaren davant el faraó, i Moisès el va llançar enlaire. El sutge va provocar úlceres que es tornaren grans nafres en les persones i els animals. 11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis. 12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó i aquest no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor mateix havia anunciat a Moisès.
Setena plaga: la pedregada
13 El Senyor va dir a Moisès:
--Demà lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m'adori. 14 Aquesta vegada estic decidit a enviar totes les meves plagues contra tu, contra els teus cortesans i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo en tota la terra. 15 Si hagués alçat la meva mà per castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. 16 Però t'he volgut mantenir amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra. 17 Ara tu continues aixecant-te com una barrera per no deixar sortir el meu poble. 18 Per això, demà en aquesta mateixa hora faré caure una pedregada tan forta com no n'hi ha hagut cap a Egipte des que va ser fundat fins ara. 19 Tanca bé, doncs, els teus ramats i tot el que tens als camps. A tots els homes i els animals que es quedin al camp i no entrin a les cases, els caurà la pedregada al damunt i moriran."
20 Alguns súbdits del faraó van fer cas de la paraula del Senyor i feren entrar a les cases els servents i els animals. 21 D'altres, però, no la van escoltar i deixaren els servents i els animals als camps.
22 El Senyor va dir a Moisès:
--Estén la mà enlaire i que caigui la pedregada damunt les persones, damunt els animals i damunt l'herba dels camps en tot el país d'Egipte.
23 Moisès va alçar enlaire el seu bastó i el Senyor va fer esclatar una tronada amb pedra i llamps que queien a la terra. El Senyor va fer pedregar al país d'Egipte. 24 La pedregada i els llamps que es barrejaven amb la pedra eren tan forts com no s'havia vist mai des que Egipte existia com a nació. 25 La pedra va caure a tot el país i va matar tot el que hi havia als camps, tant homes com animals, i també va destrossar tota l'herba i tots els arbres. 26 Tan sols a la regió de Goixen, on habitaven els israelites, no va pedregar-hi.
27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué:
--Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables. 28 Pregueu al Senyor! Ja n'hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
29 Moisès li va respondre:
--Quan jo surti de la ciutat estendré les mans per pregar al Senyor i no hi haurà més trons ni pedregada. Així sabràs que la terra és del Senyor. 30 Però jo sé que tu i els teus cortesans encara no respectareu el Senyor-Déu.
31 El lli i l'ordi van quedar destrossats, perquè l'ordi ja era espigat i el lli ja havia florit. 32 Però el blat i l'espelta no es van fer malbé, perquè són més tardans.
33 Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra. 34 Però quan el faraó veié que havien parat la pluja, la pedregada i els trons, es va mantenir en el seu pecat, i ell i els seus cortesans van endurir el seu cor. 35 El faraó, que tenia el cor endurit, no deixà sortir els israelites, tal com el Senyor havia anunciat per mitjà de Moisès.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020