Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Gènesi 20

Gènesi :Introducció 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

Abraham i Abimèlec
20
Abraham se'n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué:
--Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
Abimèlec, que encara no l'havia tocada, va respondre:
--Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.
Encara en somnis, Déu li va replicar:
--Ja ho sé, que anaves de bona fe; per això he fet que no pequessis contra mi i no he permès que la toquessis. Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.
Abimèlec s'aixecà de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar. Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué:
--Què ens has fet? En què t'he ofès perquè ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T'has portat malament amb mi.
10 I Abimèlec va preguntar a Abraham:
--Què havies vist, per a fer això que has fet?
11 Abraham va contestar:
--Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre'm la meva dona. 12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller. 13 Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: "Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà."
14 Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. 15 Abimèlec digué a Abraham:
--Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulguis.
16 I a Sara li va dir:
--Dono al teu germà mil peces de plata perquè les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.
17-18 A causa de Sara, la muller d'Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d'Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides





Darrera actualització del programa: 7/4/2020