|
Tot el que dieu, ja ho sé
2 Sou ben bé uns pous de ciència!
Amb vosaltres morirà la saviesa!
3 Però jo també tinc seny, com vosaltres;
no em considero pas més ximple!
¿Qui no coneix arguments com els vostres?
4 Sóc la riota dels amics
quan clamo al Déu que abans sempre em responia:
un home just i honrat és la riota!
5 «Trepitgeu el desventurat!»,
crida la gent que viu tranquil·la
però fa caure els qui trontollen.
6 Cert, són segures les coves dels lladres,
estan tranquils els qui provoquen Déu
i els qui volen utilitzar-lo.
7 Pregunta, doncs, a les bèsties i t'instruiran,
o bé als ocells, i seràs instruït.
8 Parla amb la terra i aprendràs,
t'ho explicaran els peixos de la mar.
9 ¿Qui no sap, d'entre tots ells,
que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?
10 Ell té a la mà tots els vivents
i l'alè de tots els homes.
11 Diu el proverbi: «L'oïda distingeix paraules,
com el paladar un bon plat.
12 Les persones grans tenen seny,
en els vells hi ha experiència.»
13 Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència,
la saviesa i el poder per a actuar.
14 Allò que ell ensorra, ja no es restaura;
a l'home que ell tanca, ningú no l'obre.
15 Reté les aigües i ve la secada,
les deixa lliures i capgiren la terra.
16 Són d'ell la força i l'encert;
té a la mà el seduït i el seductor.
17 Fa divagar els consellers
i embulla el parer dels jutges.
18 Treu l'autoritat als reis
i els faixa amb roba d'esclau.
19 Fa divagar els sacerdots
i abat els qui sempre manen.
20 Treu la paraula als grans oradors
i lleva el seny als ancians.
21 Deshonra la gent il·lustre
i deixa indefensos els valents.
22 Treu a la claror el cor de les tenebres,
fa sortir a la llum la fosca de la mort.
23 Engrandeix les nacions, i després les aniquila;
eixampla els pobles, i més tard els deporta.
24 Fa perdre el seny als dirigents,
els esgarria per un desert sense camins:
25 van a les palpentes, sense llum,
els fa tentinejar com embriacs.
13
1 Els meus ulls han vist tot això,
ho han sentit les meves orelles
i ho tinc ben entès.
2 Ho sé tan bé com vosaltres,
no em considero pas més ximple!
3 Però ara vull parlar amb el Totpoderós,
és amb Déu que desitjo discutir.
|
