|
Paràbola del sembrador
13
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac.
2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua.
3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
--Un sembrador va sortir a sembrar.
4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar.
5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix;
6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels.
7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren.
8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
El perquè de les paràboles
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:
--Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué:
--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells.
12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen.
14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu bé, però no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten!
17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Explicació de la paràbola del sembrador
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí.
20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria,
21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
|
