Societat Bíblica de Catalunya

Antic Testament
Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi
Llibres profètics
Josuè
Jutges
1r Samuel
2n Samuel
1r Reis
2n Reis
Isaïes
Jeremies
Ezequiel
Osees
Joel
Amós
Abdies
Jonàs
Miquees
Nahum
Habacuc
Sofonies
Ageu
Zecaries
Malaquies
Escrits
Salms
Job
Proverbis
Rut
Càntic
Cohèlet
Lamentacions
Ester
Daniel
Esdres
Nehemies
1r Cròniques
2n Cròniques
Llibres deuterocanònics
Ester grec
Judit
Tobit
1r Macabeus
2n Macabeus
Saviesa
Siràcida
Baruc
Carta Jeremies
Daniel grec
Nou Testament
Mateu
Marc
Lluc
Joan
Fets Apòstols
Romans
1a Corintis
2a Corintis
Gàlates
Efesis
Filipencs
Colossencs
1a Tesalonic.
2a Tesalonic.
1a Timoteu
2a Timoteu
Titus
Filèmon
Hebreus
Jaume
1a Pere
2a Pere
1a Joan
2a Joan
3a Joan
Judes
Apocalipsi


BIBLIJA.net   - La Bíblia a Internet
Buscar Referència     Buscar Paraula
Passatge:   

Menú compacte
 BCI Escollir entre totes les versions   Sobre les versions Ajuda
Idioma

Rut :Introducció 1 2 3 4

Rut
Introducció
El llibre de Rut rep el nom de la seva protagonista, una noia moabita que, un cop mort el seu marit, un jueu emigrat al país de Moab, segueix la seva sogra Noemí quan aquesta retorna a Betlem. Després d'un seguit de situacions estructurades més o menys d'acord amb les lleis bíbliques del matrimoni, Rut es casa amb Booz, parent de Noemí, i té un fill, Obed, que és presentat com el pare de Jessè i l'avi de David.
El text està construït amb quatre escenes que formen una certa estructura dramàtica: Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut (1,6-18); Rut es troba amb Booz (2,1-17); Rut passa la nit al costat de Booz (3,1-15); Booz es casa amb Rut (4,1-12). A aquestes quatre escenes s'hi afegeix una introducció (1,1-5) sobre la mort del sogre i del primer marit de Rut, i una conclusió (4,13-17) sobre el naixement d'Obed, fill del matrimoni de Rut amb Booz. La resta de textos (1,19-22; 2,18-23; 3,16-18) faciliten el pas d'una escena a l'altra. Tanca el llibre la llista dels avantpassats de David (4,18-22).
L'obra presenta Rut com a model de conversió al poble de Déu; ella que era estrangera, més encara, moabita (i, per tant, exclosa de la comunitat d'Israel; vegeu Dt 23,4-7; Ne 13,1), és capaç de renunciar al seu propi poble, d'entrar a formar part d'Israel i d'acceptar-ne la fe (1,16; 2,12). Al mateix temps, el llibre de Rut conté un altre element que cal tenir en compte: l'actitud d'obertura envers els pobles no-jueus i, ensems, una nota polèmica contra el fet que el judaisme postexílic es tanqués en si mateix, especialment en l'afer dels matrimonis mixtos, és a dir, el casament amb dones no-jueves (Esd 9; Ne 13).
Aquesta lloança de la fe d'una dona provinent d'un poble no-jueu i l'interès per David fan creure que el llibre va ser redactat en l'època del postexili, malgrat la referència del primer verset, que atribueix els esdeveniments al període dels Jutges. Les antigues versions grega i llatina han situat el llibre de Rut entre els anomenats «llibres històrics», mentre que la Bíblia hebrea el col·loca en la secció dels Escrits. El llibre de Rut es llegeix a la sinagoga durant la festa jueva de Pentecosta, probablement perquè algun dels episodis que explica té lloc durant el temps de la collita.
L'evangeli segons Mateu registra el nom de Rut en l'arbre genealògic de Jesús. Segons les tradicions jueves, Tamar (Mt 1,3), Rut (Mt 1,5) i Betsabé, la muller d'Uries (Mt 1,6), havien estat destinades per la providència divina perquè de la seva descendència en nasqués el Messies.





Darrera actualització del programa: 7/4/2020