|
No m'amaguis la mirada
102 (101)
1 Pregària d'un dissortat que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor.
2 Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
3 No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
4 Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
5 el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
6 a força de plànyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.
7 Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
8 passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.
9 Tot el dia els enemics m'escarneixen,
en to de burla juren pel meu nom.
10 Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llàgrimes la beguda,
11 quan veig amb quina fúria m'has alçat
i m'has rebatut per terra.
12 La vida se m'apaga com l'ombra del capvespre
i em vaig assecant com l'herba.
13 Però tu, Senyor, regnes per sempre
i es perpetua de segle en segle el teu record.
14 Aixeca't i tingues pietat de Sió,
que ja és temps de compadir-te'n, ja n'és l'hora!
15 Els teus servents estimen les seves pedres,
els fa llàstima la seva pols.
16 Els estrangers respectaran el nom del Senyor,
tots els reis del món, la seva majestat,
17 quan el Senyor restaurarà Sió
i manifestarà la seva glòria,
18 quan escoltarà l'oració dels desvalguts
i farà cas de les seves pregàries.
19 Que quedi escrit això per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient:
20 «El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat guaita la terra,
21 per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort,
22 perquè anunciïn el seu nom a Sió,
a Jerusalem, la seva lloança,
23 quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.»
24 Ell esgotava a mig camí les meves forces,
volia escurçar la meva vida.
25 Però jo he dit:
«Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies,
mentre els teus anys s'allarguen pels segles.
26 Al principi vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teves mans;
27 ells passaran, però tu perduraràs.
S'envelliran com un vestit,
els canviaràs com la gent muda de roba.
28 Però tu ets sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.»
29 Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teva presència.
|
