1 Beneeix el Senyor, ànima meva.

Senyor, Déu meu, que n'ets, de gran!

Vas revestit d'honor i majestat,

2 t'embolcalla la llum com un mantell.

Has estès el cel com una vela,

3 damunt les aigües t'has fet un palau.

Prens els núvols per carrossa,

avances sobre les ales dels vents.

4 Tens els vents per missatgers,

el foc i les flames executen les teves ordres.

5 Assentares la terra sobre uns fonaments,

incommovible per segles i segles.

6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans,

les aigües sepultaven les muntanyes.

7 Les vas amenaçar i fugiren a l'instant,

esverades de sentir el teu tro,

8 pujant les muntanyes, baixant per les valls,

fins al lloc que els havies assignat:

9 els fixares un límit que no traspassaran,

mai més no cobriran la terra.

10 De les fonts en fas brollar torrents

que s'escolen entre les muntanyes.

11 Els animals feréstecs s'hi abeuren,

els ases salvatges hi apaguen la set;

12 a les seves ribes nien els ocells

i refilen entre les branques.

13 Des del teu palau regues les muntanyes,

sacies la terra de pluges del cel;

14 fas néixer l'herba per al bestiar

i les plantes que l'home conrea.

I ell treu el pa de la terra

15 i el vi que li alegra el cor,

l'oli amb què s'ungeix el front

i el pa que li renova les forces.

16 El Senyor assaona els arbres més alts,

els cedres del Líban que ell plantà.

17 Allà els ocells fan els seus nius;

a la seva copa hi habita la cigonya.

18 Els cabirols van per l'alta muntanya,

als roquissars s'hi refugien les fagines.

19 Has creat la lluna, que assenyala les festes;

el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.

20 Quan estens la fosca, es fa de nit

i ronden tots els animals de la selva;

21 els lleons rugeixen buscant la presa,

reclamant a Déu el seu menjar.

22 Quan fas sortir el sol, es retiren

i s'ajacen als seus caus;

23 i l'home se'n va al seu treball,

a la seva tasca fins al vespre.

24 Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!

Totes les has fetes amb saviesa.

La terra és plena de les teves criatures.

25 Mireu el mar, immens per totes bandes;

són incomptables els animals que s'hi belluguen,

des dels més petits fins als més grossos;

26 tot navegant el solquen els vaixells,

i Leviatan, que creares per jugar-hi.

27 Tots esperen de la teva mà

que els donis l'aliment al seu temps:

28 els el dónes, i ells l'arrepleguen;

obres la mà, i mengen a desdir.

29 Però si deixes de mirar-los, s'esparveren;

si els retires l'alè, expiren

i tornen a la pols d'on van sortir.

30 Quan envies el teu alè, reneix la creació

i renoves la vida sobre la terra.

31 Glòria al Senyor per sempre!

Que s'alegri el Senyor de la seva obra!

32 Ell fa tremolar la terra quan la mira,

toca les muntanyes i s'hi aixequen glops de fum.

33 Cantaré al Senyor tota la vida,

cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

34 Que li sigui agradable aquest poema,

són per al Senyor aquests cants de goig.

35 Que desapareguin de la terra els injustos

i no hi hagi més pecadors.

Beneeix el Senyor, ànima meva.

Al·leluia!