1 Per al mestre de cor. Referit a David: salm.

Déu meu, jo t'enalteixo, no callis més!

2 M'acusen injustos i falsaris,

em parlen amb engany,

3 m'encerclen amb paraules d'odi,

em combaten sense motiu.

4 Em paguen l'amistat acusant-me

i jo no faig sinó pregar;

5 em tornen mal per bé,

odi a canvi d'amistat.

I parlen així contra mi:

6 «Que porti un injust la seva causa,

que tingui un fiscal per defensor.

7 Que surti condemnat en el judici

i la pregària encara li augmenti la culpa.

8 »Que duri poc la seva vida

i un altre ocupi el seu càrrec.

9 »Que els seus fills acabin orfes,

i viuda la seva esposa;

10 que els seus fills siguin captaires i vagabunds,

que pidolin lluny de les ruïnes de casa seva.

11 »Que un usurer li embargui tots els béns

i uns estranys li saquegin la hisenda.

12 »Que ningú no el recordi amb amor

ni s'apiadi dels seus orfes.

13 Que desapareguin els seus descendents

i en una generació s'esborri el seu nom.

14 »Que el Senyor recordi les culpes dels seus pares

i no esborri els pecats de la seva mare,

15 que els tingui presents per sempre

i no deixi rastre del seu record a la terra.

16 »Aquest home no obrava amb lleialtat,

perseguia el pobre i desvalgut

i buscava la mort del qui sofreix.

17 Li agradava de maleir: que sigui maleït!

No volia beneir: que ningú no el beneeixi!

18 La maledicció li feia de mantell:

que li penetri com aigua a les entranyes

i com oli al moll dels ossos!

19 Que el cobreixi com el seu vestit,

com la roba que no es treu del damunt!»

20 Així m'acusen davant el Senyor

els qui parlen contra mi i em volen mal.

21 Però tu, Senyor, Déu meu,

tracta'm com escau al teu nom,

allibera'm per la bondat del teu amor.

22 Perquè sóc pobre i desvalgut

i el meu cor se sent ferit dintre meu.

23 M'esvaeixo com l'ombra del capvespre,

se'm treuen del damunt com qui es treu una llagosta.

24 De tant dejunar em flaquegen els genolls

i tinc el cos magre i descarnat.

25 Sóc objecte de les seves burles,

em miren amb aires de mofa.

26 Defensa'm, Senyor, Déu meu;

salva'm, per l'amor que em tens.

27 Que s'adonin que tot ve de les teves mans,

que ets tu, Senyor, qui ho ha fet.

28 Ja poden maleir, si tu beneeixes!

Ja poden acusar-me, que quedaran confosos

i el teu servent se n'alegrarà!

29 Que la infàmia cobreixi els qui m'acusen,

que els embolcalli la vergonya com un mantell!

30 Donaré gràcies al Senyor solemnement,

el lloaré enmig d'una gentada.

31 Ell s'ha fet defensor del desvalgut

per salvar dels tribunals la seva vida.