Des de l'abisme et crido, Senyor
130 (129)
1 Càntic de pelegrinatge.
Des de l'abisme et crido, Senyor;
2 Senyor, escolta el meu clam;
escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.
3 Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
4 Però ets tu qui dónes el perdó;
per això mereixes que et venerin.
5 Espero amb tota l'ànima, Senyor,
confio en la teva paraula.
6 La meva ànima desitja el Senyor,
més que els sentinelles el matí.
Que els sentinelles esperin el matí;
7 Israel, confia en el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
8 És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.
|