1 Del recull de David.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca,

que m'ensinistra els braços a la lluita

i les mans al combat.

2 És l'amor i la muralla

que em deslliura i em salva;

és l'escut que m'empara.

Ell sotmet el poble al meu govern.

3 Senyor, què és l'home per a fixar-t'hi?

Què és un mortal perquè el tinguis en compte?

4 L'home s'esvaeix com el fum,

els seus dies es fonen com una ombra.

5 Senyor, decanta la volta del cel i baixa;

toca les muntanyes i que treguin glops de fum.

6 Desconcerta'ls llançant els teus llamps,

dispersa'ls tirant les teves fletxes.

7 Allarga la mà des de dalt,

salva'm i allibera'm de l'aiguat,

de les mans dels estrangers,

8 que parlen de déus que no són res

i alcen la dreta jurant falsament.

9 Déu meu, et dedicaré un càntic nou,

acompanyaré amb les arpes el meu cant.

10 Tu dónes als reis la victòria

i salves de l'espasa maligna

David, el teu servent.

11 Salva'm i allibera'm

de les mans dels estrangers,

que parlen de déus que no són res

i alcen la dreta jurant falsament.

12 Que els nostres fills s'assemblin a plançons

que s'han fet grans amb vigor jove,

i les nostres filles, a pilastres ben tallades,

a pilastres d'un palau.

13 Que les nostres sitges siguin plenes

i proveeixin a vessar,

que es propaguin a milers les ramades

als afores de les nostres viles

14 i que els nostres bous arribin carregats.

Que no ens obrin una bretxa a la muralla

ni ens rendim a l'enemic;

que no sentim el crit d'alarma per les places.

15 Feliç el poble que frueix de tot això!

Feliç el poble que té el Senyor per Déu!