1 Salm. Del recull d'Assaf.

Parla el Senyor, Déu dels déus,

convoca la terra de llevant fins a ponent.

2 Des de Sió, ciutat meravellosa,

Déu resplendeix.

3 Ve el nostre Déu, i no callarà.

Un foc devorador li va al davant,

al voltant d'ell es congria la tempesta.

4 De dalt estant convoca cel i terra

al judici del seu poble:

5 «Aplegueu els meus fidels,

que amb l'ofrena d'una víctima

van concloure amb mi una aliança.»

6 El cel proclama la seva justícia,

és Déu mateix qui judica: Pausa

7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar;

Israel, jo testifico contra tu:

Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

8 »No és pas pels sacrificis que et reprenc:

sé que no et canses d'oferir holocaustos.

9 ¿Acceptaré vedells de casa teva

o bocs dels teus ramats,

10 quan són meus els animals feréstecs

i tinc molt de bestiar per les muntanyes?

11 Conec d'un a un els ocells que van pels cims

i són meus els animals més petits del camp.

12 »Si tenia fam, no t'ho diria:

és ben meu el món i tot el que s'hi mou.

13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells

i beuré la sang dels bocs?

14 »Ofereix-me víctimes d'acció de gràcies,

compleix el que has promès a l'Altíssim,

15 invoca'm en dies de perill;

jo et salvaré i tu em glorificaràs.»

16 A l'home injust, Déu li diu:

«Per què parles tant dels meus preceptes

i t'omples la boca amb la meva aliança,

17 tu que no acceptes la correcció

i tant se te'n dóna del que et mano?

18 »Si veus un lladre, t'hi avens,

trobes els adúlters i t'hi ajuntes.

19 Obres els llavis per dir mal,

la teva llengua maquina enganys;

20 t'asseus a malparlar dels teus germans,

a difamar els teus parents.

21 »He de callar mentre fas tot això?

Et pensaves que seria com tu?

Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.

22 Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de mi:

si us clavo les urpes, ningú no us salvarà.

23 »El qui ofereix víctimes d'acció de gràcies

reconeix la meva glòria.

Jo mostraré la salvació

a l'home que viu honradament.»