|
Aclama Déu, tota la terra
66 (65)
1 Per al mestre de cor. Càntic: salm.
Aclama Déu, tota la terra.
2 Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
3 Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les teves obres!
En veure't tan gran i poderós,
els teus enemics se sotmeten.
4 Tota la terra es prosterna al teu davant
i canta per a tu, canta al teu nom.» Pausa
5 Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
6 Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Celebrem, doncs, la seva gesta!
7 Ell governa sempre amb el seu poder,
els seus ulls vigilen les nacions:
que es guardin els rebels de revoltar-se! Pausa
8 Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir la seva lloança;
9 ell ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.
10 Ens has provat, Déu nostre;
com la plata, ens depuraves al foc.
11 Has fet que caiguéssim al parany,
ens has carregat un pes feixuc.
12 Has fet passar gent a cavall per damunt nostre,
hem entrat a dins del foc i a dins de l'aigua,
però finalment ens has dut a l'abundància.
13 Porto víctimes a casa teva,
vinc a complir les prometences,
14 les prometences fetes pels meus llavis,
pronunciades en hores de perill.
15 T'ofereixo víctimes en holocaust,
faig pujar davant teu el fum dels moltons,
et sacrifico vedells i cabrits. Pausa
16 Veniu, escolteu-me,
els qui sou fidels a Déu,
i us contaré el que ha fet per mi.
17 Quan li adreçava el meu clam,
ja tenia a flor de llavis la lloança.
18 Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
el Senyor no m'hauria escoltat.
19 Però Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de la meva súplica.
20 Beneït sigui Déu:
no ha refusat la meva súplica
ni m'ha negat el seu amor.
|
